És ben sabut que als antics sards es va costar molt i foren reticents a abandonar els ritus de caràcter màgic i mistèric a favor de la fe cristiana. Així Gregori El Magne, pontífex entre el 590 i el 604, en les seues cartes als bisbes sards feia continus requeriments a la necessitat d'un esforç més incisiu per a la conversió, en particular de la població de la Sardenya central, que veneraven pedres i dimonis. Quan es va convertir Ospitone, un dels més influents caps de la Barbaria -regió muntanyosa i salvatge de l'illa- alguna cosa va canviar. Encara hui podem vore l'empremta pagana en els cultes i ritus tradicionals. Tot açò ens serveix per a introduir la diversitat i especificitat de la segona illa més gran del mediterrani amb la resta d'Itàlia. Moltes esglésies tenen com fonament nurags i tombes "dels gegants". Hem dissenyat un viatge al voltant d'aquesta illa tan desconeguda fora dels circuits de sol i platges- també fabuloses- per descobrir un ingent, secret i únic patrimoni cultural i arquitectònic al voltant de les esglésies romàniques i gòtiques, tant d'influència italiana com catalana. A més descobrint els paisatges màgics que ens regala una illa plena de la vida mediterrània.
