L'antic regne de Castella, en la seua àrea fundacional, gaudeix d'un patrimoni cultural romànic de primera magnitud en Europa. Aquestes valls i muntanyes que veieren les guerres càntabres, foren pas obligat per als romans cap a les terres del nord. En ser zona fronterera sofrí invasions i saquejos i ja en època musulmana quedà despoblada. Als albors del segle XI tornà a ser habitada per monjos procedent de la veïna Liébana. El rei Alfons IX va unir els comtats de Pernía, La Liébana i Cervera en una nova merindad encapçalada per Aguilar. És aquesta comunitat històrica que unia els territoris que hui formen part de Castella i Lleó i Cantàbria la que anem a visitar. El nostre fil conductor seran les esglésies i ermites romàniques, veritables joies ocultes al món a cavall entre aquests dos territoris d'una magnètica bellesa i que quan arriba l’estiu pinten el paisatges de tots els verds que puguen existir.
