Tres Carthago hi ha hagut al Mediterrani: una a Àfrica, que van destruir els romans, i dos a la península Ibèrica. La primera es va fundar damunt de l’actual Tortosa, i es va anomenar la Vella; l’altra, Carthago Nova, alçada l’any 225 aC per Asdrúbal, governador i capità general dels africans cartaginesos. Un indret en què els edificis i muralles tingueren tanta sumptuositat que en aquell temps no va existir una ciutat semblant.

Temples, ciutats i volcans. A Sicília, ressurt la natural gentilesa que amb plena espontaneïtat fan palesa els seus habitants i també el seu tarannà independent i maliciós que els caracteritza. Açò, és atribuïble al fet que aquesta illa ha estat envaïda un fum de vegades amb la conseqüent influència d’àrabs, normands, catalans, espanyols, francesos... Més que els monuments, altament interessants, el que més crida l’atenció és la seua atmosfera, el xoc violent de contrastos; magnífiques esglésies, edificis en ruïnes, palaus bellíssims... a més de l’animada vida dels barris populars, els mercats, els atzucacs..., en fi, tot plegat, podríem dir que Sicília és un tros del País Valencià tot just al mig de la Mediterrània.

Totes les grans capitals europees tenen al seu voltant una plèiade de racons que poques vegades són visitats ja que són eclipsats per l’urbs. Lisboa i la regió que l’envolta anomenada Estremadura no s’hi queda fora. Descobrirem les joies que la gran monarquia portuguesa i la totpoderosa Església dibuixaren en el passat. Aquest país que envolta la capital té dos perfils de costa, una d’accidentada, amb fabuloses cales, muntanyes i boscs d’un aire quasi tropical, i una altra d’arenosa i llarga en l’estuari del Sado. Una ruta pensada per a gaudir de l’art, el paisatge i la gastronomia de la costa Lisboeta sense deixar de passejar la capital.

És ben sorprenent adonar-se que fins a fa molt poc els manuals d’art islàmic no havien dedicat gens d’espai l’art otomà. Durant molts anys es va admetre que l’art turc no era més que una imitació, en part, de l’art bizantí, però, en canvi, hui podem apreciar, admirar i redescobrir les joies que l’art del primer imperi otomà ens ha deixat al llarg de la història, des dels inicis seljúcides fins a l’esplendor del segle XV¦, amb el seu màxim creador¦ el gran i genial arquitecte Mimar Sinan. En aquest itinerari exclusiu d’FPR hem unit la visita acurada de les primeres capitals d’aquell imperi¦ Bursa i Edirne amb quatre "must" de l’antiguitat: Troia, Pèrgam, Assos i Nicea, sense deixar de banda les vistes d’una costa que, passant l’estret dels Dardanels, va de la mar de Màrmara al blau profund de l’Egeu.