L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.

És un parc natural situat a l’interior d’una enorme fossa tectònica rodejada de pics amb un relleu abrupte i muntanyós. Congosts i barrancs als peus de Sot de Xera, formen paratges extraordinaris amb vegetació de pins, ginebres, romer i espart, i abundants fonts naturals i les cascades de Las Toscas.

Hi ha llindars que intimiden. Això ho pense mentre traspasse el portal de Sant Miquel. Forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen Morella (els Ports). No són defenses ornamentals, decoratives, sinó que, amb un origen medieval, tenen una grossària mitjana de dos metres, entre 10 i 15 metres d’alçària, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per ací, com ara el califa Abd al-Rahmān III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera

Pepe Verdú