Grècia sempre és molt més del que u espera. En cada racó apareixen tresors, imponents ruïnes d’un passat gloriós. En aquest viatge a la Macedònia grega i l’Epir volem portar-vos a descobrir una Grècia diferent, amb una geografia variada, que va de les planes fèrtils a la vora de la Mediterrània a les altes i remotes muntanyes de l’Epir. Noms plens d’història com el massís del Pindos, que guarda el parc nacional de Vikos-Aoos, o la muntanya sagrada d’Athos, amb una plèiade de monestirs que ens transporten a l’època de l’antic Imperi bizantí. Hem traçat un recorregut ple de meravelles d’una Grècia que espera ser descoberta.

Les mítiques illes dels escurçons, les Ophiusa o Colubraria, dels navegants grecs i llatins, són una petita flota de vaixells a la deriva, bressol i llar de pescadors, contrabandistes i pirates. Sorgides del foc de les profunditats de la terra van ser un antic punt de pràctiques de bombardeig militar i, actualment recuperades, vessen de vida i representen un dels espais naturals més valuós del Mediterrani per la biodiversitat que acullen.

Les mítiques illes dels escurçons, les Ophiusa o Colubraria, dels navegants grecs i llatins, són una petita flota de vaixells a la deriva, bressol i llar de pescadors, contrabandistes i pirates. Sorgides del foc de les profunditats de la terra, van ser un antic punt de pràctiques de bombardeig militar. Actualment, totalment recuperades, vessen de vida i representen un dels espais naturals més valuós del Mediterrani per la biodiversitat que acullen.

El segle XVIII representà, per a la sederia valenciana, el moment de major esplendor. Al voltant d’aquesta nova indústria sorgiren indústries que al final del segle XVIII superaven, només a la ciutat de València, les quatre mil màquines de telers. El control d’aquesta indústria de fabricació de teixits estava a càrrec del Col·legi de l’Art Major de la Seda, institució creada en 1686 i que substituí l’antic Gremi de Velluters, que convertí València en el centre europeu de la seda.

La península d'Anatòlia és geogràficament i històricament lloc d'encreuament de pobles. Pas obligatori d'Orient a Occident i de nord a sud. Aquesta terra fascinant ha estat adornada amb "masterpieces" arquitectòniques que són reflex d'antigues i noves civilitzacions. Terra plena de llum i de veus de tots els pobles que l'habiten: turcs, kurds, assiris, àrabs i dels que l'habitaren en el passat: Uràrties, Hurrites, hitites, etc. Volem descobrir la riquesa d'aquest paisatge multicolor recorrent els rius que ens portaren la civilització: l'Eufrates i el Tigris. El Sud-est de Turquia és  un territori essència del passat. El nostre viatge transcorrerà entre ciutats de basars trafegosos, cims de muntanyes coronades per grandioses tombes i castells abandonats al vent. Veus de muetzins, campanes tímides i vida per tot arreu. Terra primigènia.

De Constantinoble a Istambul

Istanbul està situada en un espai geogràfic excepcional, entre dos continents –Europa i Àsia- i tres grandiosos braços de mar: el Corn d’Or, l’estret del Bòsfor i la mar del Màrmara. Ningú no podria haver imaginat que aquella xicoteta ciutat a la perifèria del món grec, a la vora d’un mar boirós com és el Negre, exposada al pas de pobles en trànsit, d’exèrcits ferotges i de mercaders afanyosos, estaria destinada a ser capital de dos imperis. A ser la Roma de l’Orient, la Sublim Porta. Igual que els éssers humans, que durant la nostra vida canviem i, així i tot, continuem sent els mateixos, Istanbul manté l’essència de tots els temps que han sigut. En aquest curt, però intens viatge, volem en FPR visitar el que és imprescindible de la ciutat, que no cansa, però també el que poques vegades ens n’han ensenyat. És per això que recorrerem passejant pel bo i millor que els milers d’anys d’història ens han deixat escrit a les places i carrers de la Porta de l’Orient.

El fet que el ser humà no anara a Islàndia per voluntat pròpia i que hi arribara quan no va tindre altre remei ha deixat una mena d’aura ingènua i tenaç que representa el més difícil d’assolir; de fet, el seu descobridor la batejà com la Terra de gel (Iceland).
Els islandesos han aconseguit humanitzar un dels llocs més inhòspits del món, i l’han convertit en un dels països més moderns d’Europa. Sí amigues i amics de Fil-per-Randa, refarem el camí del gel i del foc, i aguaitarem, per més que només siga per uns quants dies, aquests increïbles paisatges, en un país dissenyat per a la calma, la reflexió i la poesia.

A les acaballes del segle XVIII, l’escriptor il·lustrat i pintor valencià Antonio Ponz Piquer escrivia en el seu Viage de España: “Cuenca tiene su asiento en un gran cerro, puesto entre dos mucho más altos que él, de los cuales la separan dos grandísimas profundidades, por donde pasan los rios Júcar y Huecar; que desde la raiz del cerro empiezan las murallas de la ciudad, y acaban en una altura extraordinaria; que para trepar por sus calles, particularmente por algunas,es menester poco menos que tirarle a uno con carruchas, y a veces han reventado las caballerías...”. La visita a aquesta meravellosa ciutat, Patrimoni de la Humanitat, serà complementada en dues excursions, que són un must. Los Palancares i La Tierra Muerta, així com una llarga caminada a Las Majadas en el Parc Natural de la Serranía de Conca.

A l’octubre, Aiora celebra la fira “El primer tall de la mel”, un esdeveniment apícola, gastronòmic, turístic i cultural, que té com a fil conductor la mel. Producte per excel·lència de la població i molt valorada per la seua qualitat. Els amants de la mel podran gaudir, en aquesta fira, de totes les varietats de producció local que hi ha, així com productes derivats de la mateixa mel.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre occident i orient és el que avui us proposem com a gran viatge de tardor. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarkanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de “La Ruta de la Seda”. Camí al paradís.

Vins guerrers. El pla de les Alcusses ha sigut batejada amb el nom—i no és gens exagerada l’expressió— de “la Toscana valenciana”. Una passejada permet de comprovar-ho. Alguns xiprers esparsos, les extensions de vinya, les ondulacions del terreny, antigues fites i masos del XVIII i del XIX —situats sobre pujols menuts— ens remeten a paratges de la Toscana com Carmignano o la Val d’Orcia, pintats pels artistes del quattrocento italià.

L’aigua maragda del Xúquer baixa arrossegada fins que deixa la seua bravura en arribar a les altes muralles ocres i negres que cauen en picat sobre el riu escultor, i passen a cenyir un suau recorregut. Un plaer per als sentits.

Enguany residiran dins d’esglésies monumentals i bellíssims palaus de la ciutat de les Quatre Torres els esperits dels divins missatgers celestials. Hi entrarem en contacte (centenars d’àngels) i ens mostraran la meravellosa exhibició dedicada a la seua estètica, la seua espiritualitat i el seu art, únics al món terrenal; “Las edades del hombre”, exposició 2019 a Lerma.

En la frontera entre Biscaia i Àlaba, a l’ombra del Gorbeia, viu i creix una fageda estranya. Els seus arbres no allarguen les branques com un faig tradicional, pugen directament cap al cel buscant la llum i reclamant el seu lloc. Passejarem per la fageda d’Otzarreta, un espai natural únic que esclata de bellesa durant els mesos de la tardor. Coneixerem la xicoteta vila d’Elorrio, al peu del cim d’Anboto, una serra envoltada de màgia i mitologia. Un tresor envoltat de natura i història.

Aquestes valls han sabut conservar molts dels elements de la seua cultura ancestral, des dels costums i tradicions fins a la gastronomia o la llengua pròpia, al mateix temps que han activat l’atracció turística amb una àmplia gamma d’allotjaments amb bon ambient i bona cuina. Els pobles són monumentals, amb una arquitectura popular molt definida: cases de pedra, carrers empedrats i característiques fronteres i fumerals del gust dels visitants. Generoses en paisatges verges, fan les delícies dels aficionats al senderisme perquè són l’antesala de la Selva d’Oza, una impressionant fageda amb grans i espectaculars formacions rocoses.

L’arquitectura funerària reflecteix i concentra els corrents eclèctics del final del segle XIX, són reduïdes joies arquitectòniques que evoquen un passat gloriós ple de simbolisme, de misteri i temor. Aquesta és una proposta per a gaudir d’un lloc pensat per al silenci i el recolliment, però al mateix temps per a rememorar la nostra història.

Sens dubte Francesc Baldomar va ser el mestre més original i atrevit de l’arquitectura baixmedieval. El seu art estereotòmic (l’art del tall de la pedra) hui ens continua sorprenent i colpint, mentre els arquitectes encara es pregunten com segueixen en peu les seues voltes impossibles. És a la ciutat de València on podem gaudir d’aquesta arquitectura especial, d’aquesta elegant forma de cobrir els espais que no ha tingut seguiment en la història de l’art.

Al Racó d’Ademús hi ha un tresor natural, un grup de savines albars de gran longevitat, entre les quals podràs trobar exemplars amb més de 1.000 anys de vida. El savinar de Las Blancas, s’anomena així pel peculiar color de les terres albaritzes, en les quals s’assenten i pel toc cendrós clar de la corfa. Aquest bosc constitueix un dels millors conjunts de savines que es conserven al món.

L’any 1798 el jove Napoleó Bonaparte proposà al Directori encetar una campanya a Egipte i Síria per protegir els interessos comercials de França. Llavors, en arribant davant de les piràmides digué: Soldats... 40 segles ens contemplen. Volem que 40 (més dos) segles després, aquestes mateixes piràmides ens contemplen a nosaltres. Us proposem descobrir o redescobrir Egipte, la Mare del Món, el Do del Nil. Des del segle XV viatge únic i irrepetible, tan ple d’imatges que és difícil poder assimilar d’un sol colp. Des de fa 7.000 anys, la humanitat transita aquesta terra de màgia que, com un riu de temps, ha vist passar les vides de tantes civilitzacions: l’Egipte faraònic amb totes les seues meravelles; la conquesta grega d’Alexandre el Gran succeït pels Ptolemeus i la seua darrera reina, la ja mítica Cleòpatra; Roma i la seua descendència; Bizanci, amb els cristians inundant el desert de fe; l’islam i la seua capital, la Victoriosa, és a dir, el Caire; fatimís i mamelucs, croats, turcs, francesos, anglesos, alemanys i, amb tots ells, una plèiade de científics, buscadors de tresors, diletants, escriptors, rics i famosos... Sereu testimonis de l’eco de tots ells en aquest periple pel país del Nil. Obrim els ulls i davant de les piràmides per a poder entendre el refrany àrab: “l’home té por del temps i el temps només té por de les piràmides”.

La coneguda com a Generació del 27 fa referència a un conjunt de literats i artistes de gran qualitat intel·lectual. Federico García Lorca va compondre, en 1935, uns quants sonets a València, en què va estar allotjat en un hotel cèntric; Luis Cernuda, Rafael Alberti, Manuel Altolaguirre, Emilio Prados i el pintor Ramón Gaya, etc., participaren en diversos actes d’homenatge a Lorca. Les dones de la Generació d’Or, Maria Teresa León, Concha Méndez, María Zambrano, Rosa Chacel, etc., també visitaren la ciutat, on van viure durant la Guerra Civil.

 

Com que la terra de l’Alt Maestrat no és especialment fèrtil i els terrenys aprofitables agrícolament són escassos, des d’antuvi, la unitat econòmica tradicional s’ha ordenat al voltant dels masos. Aquests són edificis aïllats relativament llunyans els uns dels altres i habitats normalment per una unitat familiar. Aquesta singularitat ha proporcionat la creació de desenes d’ermitoris, llocs de culte fortificats, capaços d’albergar els masovers en trànsit, atés el risc d’agressió que existia en aquell temps.

La vida dels pobles i dels habitants d’aquesta xicoteta subcomarca, alta i tancada per muntanyes, allunyada i defesa del brogit mundà, ha estat sempre referenciada pels diferents avatars que ha sofrit el monestir fundat per l’orde del cister en època medieval. Situat en un tossal, al centre de la Tinença, ha marcat i marca el ritme d’uns pobles amb un sol carrer i uns quants vells conversant a la porta de casa, mentres prenen el sol.

Durant la segona meitat el segle XV, Pere Comte fou una figura clau de l’arquitectura gòtica a la Corona d’Aragó i molt especialment a la ciutat de València, en què fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar. Portà fins a les últimes conseqüències l’estudi sobre el tall de la pedra i sobre la construcció d’arcs i voltes amb aquest material, que el va convertir en un referent de primer ordre per a l’arquitectura gòtica de la Mediterrània.

Terra de frontera.

El gran llit sec del Vinalopó ha sigut conformat per les grans avingudes d’aigua esdevingudes al llarg del temps. El menudíssim cabal que hi discorre ha configurat una conca que, a causa d’aquestes característiques, ha tingut (i encara té) una importància fonamental com a pas natural des de l’interior de la Península fins a l’arribada a la mar Mediterrània. Aquesta terra de frontera entre l’imperi almohade i els regnes cristians de Castella i la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII va fer que aquesta estratègica via estiguera vigilada per més d’una dotzena de castells. Aquests dibuixen una silueta única de la visió de la qual gaudirem des del pla i, a més, visitarem aquells considerats més característics.

De color roig i negre barrejat amb una vegetació sub-desèrtica d’espècies endèmiques i una fauna estepària, la serra del Cap de Gata constitueix el principal massís volcànic de la península ibèrica amb una climatologia i paisatge únics. A la costa, els penya-segats de parets inaccessibles s’aboquen a una mar blava i transparent, plena de vida, amb les úniques platges que ens resten verges a la mediterrània occidental. Els petits pobles blancs, veritables oasis, ens transportaran l’ànima del vell Al-Andalus.

Tres Carthago hi ha hagut al Mediterrani: una a Àfrica, que van destruir els romans, i dos a la península Ibèrica. La primera es va fundar damunt de l’actual Tortosa, i es va anomenar la Vella; l’altra, Carthago Nova, alçada l’any 225 aC per Asdrúbal, governador i capità general dels africans cartaginesos. Un indret en què els edificis i muralles tingueren tanta sumptuositat que en aquell temps no va existir una ciutat semblant.

La Mancha Húmeda, espai pla en què l’aigua dels rius es desborda i inunda extensions enormes sense pràcticament pendent, i en què les formacions càrstiques també conformen espais lacunars d’aigües cristal·lines; racons on les aus aquàtiques troben recer en les seues quilomètriques migracions. Terra aspra, que contrasta amb els oasis humits que acull i on destaquen Las Tablas de Daimiel i les llacunes de Ruidera. Reserva de la Biosfera, aquests espais són joies d’importància internacional.

Guatemala ens regala la diversitat més gran de paisatges naturals i humans de Mesoamèrica. Paradís tropical habitat per milers d'aus multicolors. Els seus boscos impenetrables oculten les més belles joies de l'arquitectura Maia. Us proposem el descobriment intens d'aquest fantàstic país visitant cadascun dels llocs més destacables que li donen vida. Les ciutats colonials, testimoni de la conquesta espanyola, els pobles indígenes plens de colors amb una població que ha sabut conservar les seues tradicions seculars. Tot sota un cel brillant que dóna profunditat a un paisatge de volcans i selves. Guatemala és el bressol de la cultura Maia. Els seus llocs arqueològics mostren la cultura d'aquest poble en les seues esplendors: Tikal, que es trova dins d'un laboratori de flora i fauna selvàtica o Yaxha a la vora de dos llacs. La visita extraordinària de Copan (Honduras) completarà el nostre viatge al descobriment de Centreamèrica. Un cap d'any sota el màgic Apogeu Maia.

País creat pels anglesos després de la caiguda de l'imperi otomà, Jordània conserva un patrimoni arqueològic i històric espectacular. Fil-Per-Randa ha elegit els llocs més màgics del país perquè ens puguem meravellar davant de la seua fascinant història. Passarem de la tradició monoteista a l'espai hel·lenitzat per la conquesta d'Alexandre el Gran. Anirem des dels castells dels croats fins a l'ocupació otomana tot això gaudint, a més, de la bellesa dels paisatges. Imàtgens que ens porten des dels intensos verds de la vall del mític riu Jordà fins als harmoniosos ocres dels deserts muntanyosos del Wadi Rum, i des del blau Mediterrani fins als blaus turquesos del mar Roig, que tanca el país i li obri les portes a noves aventures en altres latituds.

Temples, ciutats i volcans. A Sicília, ressurt la natural gentilesa que amb plena espontaneïtat fan palesa els seus habitants i també el seu tarannà independent i maliciós que els caracteritza. Açò, és atribuïble al fet que aquesta illa ha estat envaïda un fum de vegades amb la conseqüent influència d’àrabs, normands, catalans, espanyols, francesos... Més que els monuments, altament interessants, el que més crida l’atenció és la seua atmosfera, el xoc violent de contrastos; magnífiques esglésies, edificis en ruïnes, palaus bellíssims... a més de l’animada vida dels barris populars, els mercats, els atzucacs..., en fi, tot plegat, podríem dir que Sicília és un tros del País Valencià tot just al mig de la Mediterrània.

Les celebracions de cap d'any a Istanbul són especialment sentides pels estanbuliotes. Aquestes festes són a la vegada europees i orientals i aporten a l'encant de la ciutat un "plus, si això encara és més possible. El soroll de la vida a través dels seus carrers, el fascinant Bòsfor, que en aquesta època de l'any adquireix tonalitats d'un blau fosc, i els minarets otomans que punxen el cel i ens enganxen al món. Celebrem el començament de l'any descobrint o redescobrint la que durant mil anys va ser Constantinoble. Vos portarem a vore allò que és imprescindible i allò que és secret i únic. No podem deixar a part trafegar dels mundialment famosos basars i el seu constant regateig. Un viatge per iniciar l'any a una de les ciutats més fabuloses del món.

Grècia no és només un país, és un viatge de temples vius, de blaus de mar i pobles blancs, de nits màgiques on el vi raja en la festa dels déus. És un periple pel principi de tot allò que és nostre, d’allò que és la nostra civilització, un viatge per la nostra història. Podrem meravellar-nos amb l’origen dels més famosos jocs del món a  Olímpia, del santuari més important de l’antiguitat sota el Mont Parnàs a Delfos, de les meravelles del fascinant Imperi bizantí, de monestirs ortodoxos, de castells venecians i francs, de fortaleses otomanes, de les vistes al Egeu, el mar que ens acollirà i que, de ben segur no oblidarem mai.

El segle de les Llums omplí Bordeus d'un nou estil arquitectònic. Les elegants façanes, places i jardins, tot d'un encant absolutament "burgès" li han valgut el reconeixement de patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO. I no només l'arquitectura ens porta a gaudir de la ciutat de la Garona, els seus reputats vins són una altra fantàstica excusa per a assaborir el millor d'aquest racó a la vora de l'Atlàntic. No és concebible, estant a Bordeus, no passejar per les Landes. Territori màgic de boscos interminables a la vora de l'oceà, camins entre pinedes tan gran com selves equatorials. I les Dunes, gegants, inconcebibles, dominant l'horitzó. Us hem preparat un cap d'any ple de descobriments combinant art i paisatge. Un viatge "grand Cru".

EXTREMA-I-DURA

I freda, i muntanyosa, i aigualida, i salvatge,... i podriem afegir tòpics sobre Extremadura que trencarem en aquest viatge. Serà un viatge “a través” de la història,seguint les petjades del temps, des de la magnífica ciutat de Càceres, fins el museu d’art contemporani de “Vostell”. Veurem el paisatge i els pobles des d’on isqueren els “descobridors” del continent americà. En definitiva, un viatge on la història ha deixat nombrosos sediments en forma de patrimoni cultural -declarats per la UNESCO- de tota la humanitat. De la varietat gastronòmica, l’artesania, l’ambient nocturn, no cal parlar-ne, ja el coneixereu si veniu.

A només 14 km de la Península Ibèrica es troba un dels països més exòtics del continent africà, Marroc. Un país amb un passat esplendorós, que es reflexa en les seues “ciutats imperials”, com Marraqueix; en paisatges de grans muntanyes i profundes gorges, com les de l’Atlas; i grans extensions desèrtiques saharianes,… Però també formen part de l’exotisme del país les seues gents, els berberescs, habitants dels petits llogarets de l’Atlas. En aquest viatge anem a prendre contacte amb el Grand Sud, ens perdrem en alguna casbah, passejarem palmerars i ens deixarem encisar per la màgia de l’Islam, somniant mentre es posa el sol darrere d’un minaret i escoltem el cant de l’almodí cridant a les seues gents a l’oració. Marroc és el país africà per on es posa el sol: el Maghrib el-Aqsa (l’Extrem Occident), com l’anomenaren els àrabs que al s. VII van partir a la conquesta de l’Àfrica del nord.

Còrdova va ser la capital de la saviesa de l'Occident musulmà durant el període califal i era una de les ciutats més avançades del seu temps. Així ho va escriure CH. E. Dufourq: “En cap moment, ni Roma, ni París, les ciutats més poblades de l'Occident medieval cristià, es van acostar a l'esplendor de Còrdova, el major nucli urbà de l'Europa medieval”.Volem aquest cap d'any descobrir o redescobrir la fabulosa ciutat dels Califes.

L'Argentina és un inméns país que s'estén des de latituds tropicals als erms deserts a prop de l'àrtic. Energia Pura d'impressionants paisatges naturals. Viatge únic d'entre les meravelles que ens regala el món, hem seleccionat els més imprescindibles d'aquesta màgica terra austral. La seua capital "Misteriosa Buenos Aires", com la va titolar l'escriptor Manuel Mújica Lainez, és inabastable, inesgotable, d'una intensa joventut. Al tròpic les cataractes de l'Iguaçú, una de les meravelles naturals del planeta, on s'uneixen tots els colors del verd, esclatant l'aigua en un espectacle sense igual. Al Gran Sud està la Patagònia, d'enormes proporcions, part central  del viatge. Gels eterns com el del Perito Moreno, cims llegendaris com les Torres del Paine a Xile que hem sumat al nostre periple. I La Terra del Foc per a trepitjar el confí del món. Un gran viatge amb música de tango de fons i resguardats pel cel de l'estiu Austral.