Si posarem els vint edificis més alts de la ciutat, l’un damunt de l’altre, arribaríem a fregar el cim de l’Everest. Nova York és un viatge ineludible, almenys una vegada en la vida. Capital del món, la Gran Poma ha de ser recorreguda intensament per a poder gaudir de totes les parts que la componen. A l’escriptor nord-americà Mark Twain ‒novaiorqués d’adopció‒ se’l qualificava d’iconoclasta, irrespectuós, culturalment blasfem, sense perjuís i lliure... Nova York també. Des dels primers colons holandesos que compraren l’illa als algonquins fins a l’actualitat aquesta metròpoli ha anat reinventant-se contínuament, descobrint noves fórmules d’eterna joventut que la converteixen en totes les ciutats en una. Nova York està en la nostra vida des del principi. El cinema, la música, la literatura, l’art, tot ens ha portat a la capital dels gratacels: Manhattan, Brooklyn, el Village, Nolita, Fith Avenue, Central Park, Wall Street, el Metropolitan Museum, el MoMa, Chinatown, Tribeca, el Soho, Harlem i un llarguíssim etcètera. Tindrem temps per a poder anar gaudint de tots els barris. Aquest estiu vos convidem a pegar un bon mos a la poma.

NOTA-. El viatge a Nova York està dissenyat per fer una part en transport privat i un altra en transport públic. Cada dia es fa una passejada d’unes quatre hores amb guia local i a la vesprada es visiten parcs i museus amb el guia FPR. El nostre hotel està a Times Square, gran nus de comunicació.

PREU HABITACIONS.- El preu varia segons el tipus d'habitació: Doble, Twin (dos llits: +200€) i Individual (+740).

El MIAU és un projecte en constant evolució i creixement, que va nàixer amb la pretensió de ser un moviment social que fomentara la convivència entre els veïns del xicotet poble de Fanzara. El projecte es va convertir ràpidament en una experiència col·lectiva de convivència, col·laboració i intercanvi recíproc d’aprenentatge entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors, tot a través de l’art urbà. El fet de traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural i el fet palés que l’art no sols ha d’estar en els museus i que pot formar part de la vida diària de les persones, és el que ha originat que aquest singular museu gaudisca ja d’un reconeixement mundial en l’àmbit especialitzat de l’art urbà.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de tant per a propòsits militars i polítics, com per al comerç de tota mena de productes. El principal mitjà d’informació i de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre Occident i Orient. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarcanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de la Ruta de la Seda. Camí al paradís.

Un paradís natural. De vedat de ducs i àrea privada de caça a Parc Nacional i Reserva Biològica de la Humanitat. Doñana és el punt de trobada de dos continents i escala vital en les rutes migratòries de les aus que travessen Europa cap a Àfrica i a l’inrevés –un milió de viatgers alats recorren milers de quilòmetres buscant la bonança del clima i la humitat del maresme–. És un paradís de platges i dunes que acullen un vital ecosistema, una mena d’hotel de luxe per a les espècies que hivernen i nidifiquen al sud d’Europa. Huelva és una ciutat de gent vivaç i oberta, on el tapeo en la barra és un pilar de la seua gastronomia.

Vale do Côa. És el major conjunt d’art rupestre paleolític a l’aire lliure del món. Hi són visibles les primeres manifestacions artístiques de la història de la humanitat en centenars de superfícies rocoses gravades a l’aire lliure, on s’estima en més d’un miler de figures amb espècies representades com el cavall, la cabra salvatge i el cervo. La majoria dels gravats van ser realitzats sobre parets rocoses verticals.

Miradors amagats que ofereixen magnífiques vistes sobre els Arribes del Duero, on l’aigua trencà les dures pedres de granit per a crear prodigioses gorges. Retrobar les restes mil·lenàries de castres celtes i vestigis romans. Seguir l’itinerari de l’antic camí dels Arriers, sentir antigues històries de contrabandistes o deixar-se dur pel silenci d’unes terres que encara conserven zelosament l’essència d’una vida entre les pedres, la saviesa de l’autosuficiència i l’hospitalitat dels humils.

Particular i bellíssima regió conformada per fèrtils planes i petits tossals farcits d’oliveres mil·lenàries envoltades per una llarguíssima costa. Es tracta d’un espai cultural i geogràfic amb importants relacions amb l’antiga Corona d’Aragó. Entre altres meravelles, ens oferirà un recorregut quasi secret, amb esglésies rupestres excavades en la roca, curiosos edificis blancs (i trulli), i cases apinyades en petits promontoris mediterranis situades en places i estrets carrers, banyats per la llum marina. Una Itàlia diferent on abraçar-nos.

A les acaballes del segle XVIII, l’escriptor il·lustrat i pintor valencià Antonio Ponz Piquer escrivia en el seu Viaje de España: “Cuenca tiene su asiento en un gran cerro, puesto entre dos mucho más altos que él, de los cuales la separan dos grandísimas profundidades, por donde pasan los rios Júcar y Huecar; que desde la raiz del cerro empiezan las murallas de la ciudad, y acaban en una altura extraordinaria; que para trepar por sus calles, particularmente por algunas,es menester poco menos que tirarle a uno con carruchas, y a veces han reventado las caballerías...“

Arquitectura i urbanisme de la primera meitat del segle XX

Javier Goerlich Lleó va ser, i ho és encara, un arquitecte que no deixa indiferent ningú: és admirat per uns i rebutjat per altres. No és estrany en un figura que va passar de ser capdavanter de la modernitat arquitectònica republicana a ser el major responsable de tots els canvis urbanístics de la València de la postguerra. La polèmica amb l’enderrocament de una de les nombroses reformes que va realitzar, la del cine Metropol, ha tornat a posar de moda Goerlich i, de nou, ha tornat a posar damunt la taula l’heterogeneïtat de la seua activitat laboral. En tot cas, amb el que una gran majoria està d’acord és que Goerlich va ser un gran defensor del patrimoni, segurament la motivació principal de la seua llarga vida professional i humana.

El conjunt urbà de Peníscola és una excepcional conformació geogràfica en forma de península, que té la particularitat de contindre fonts d’aigua dolça que brollen de la mateixa roca a un nivell relativament alt. El conjunt urbà de Peníscola, conformat per carrers estrets, empinats, de traçat tortuós i irregular, es desenvolupa a l’interior de la muralla als peus del castell, i conserva totes les característiques de l’estructura medieval. El castell, de grans dimensions, bastit durant la dominació dels Templers, s’alça sobre l’antiga fortalesa mora a l’estil de les ciutadelles que els croats construïren a l’Orient. Aquest castell va ser usat per Benet XIII (papa Luna) i el seu successor Climent VIII.

Valderredible significa etimològicament la vall de les riberes de l'Íber’. La roca arenosa que es dona en la zona propicià el fenomen rupestre en la comarca. Tot al llarg de les riberes de l’Ebre i a imitació dels anacoretes que s’instal·laren a la vora del Nil o dels deserts de Síria es reproduí una visió del cristianisme tan de moda en aquells temps. Des dels llunyans segles VIII-X arriben els primers monjos a la vall. És per això que aquest territori gaudeix del major conjunt d’esglésies rupestres de tota la península, així com d’un patrimoni romànic i paisatgístic de primera magnitud.

L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.

És un parc natural situat a l’interior d’una enorme fossa tectònica rodejada de pics amb un relleu abrupte i muntanyós. Congosts i barrancs als peus de Sot de Xera, formen paratges extraordinaris amb vegetació de pins, ginebres, romer i espart, i abundants fonts naturals i les cascades de Las Toscas.

Hi ha llindars que intimiden. Això ho pense mentre traspasse el portal de Sant Miquel. Forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen Morella (els Ports). No són defenses ornamentals, decoratives, sinó que, amb un origen medieval, tenen una grossària mitjana de dos metres, entre 10 i 15 metres d’alçària, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per ací, com ara el califa Abd al-Rahmān III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera

Pepe Verdú

Fil-per-randa s’avança –com sempre– a les modes i vos presenta per a aquesta primavera, la visita exhaustiva de dos xicotets països balcànics fora dels circuits turístics comuns. I vos els presentem junts perquè la seua història es complementa perfectament. Aquest descobriment intens ens farà entendre i compartir la història dels Balcans, així, en majúscula. Kosovo, xicoteta república d’ètnia majoritàriament albanesa, intenta sobreviure al bell mig d’aquesta extraordinària península i Macedònia del Nord, que a la fi ha aconseguit tindre un nom reconegut internacionalment. El recorregut ens portarà, als amants de l’art i el paisatge, a gaudir de les joies que aquests països guarden i que miraculosament han arribat als nostres dies. Tota una plèiade de monestirs, esglésies, mesquites i madrasses. Tenim un viatge únic.

Les ciutats de Moscou i Sant Petersburg encara hui en dia rivalitzen pel prestigi de la seua arquitectura i dels seus museus. Aquestes dues capitals russes, que són tan diferents, mostren amb el descobriment pacient, les facetes d’una identitat forjada any rere any, segle rere segle, com a resposta als desafiaments vinguts de l’exterior. Hem combinat les dues urbs per a poder conéixer-les, cada una dins el seu ritme particular. Des del fabulós Kremlin, imatge única de tota una època, a la perspectiva Nevski, compendi del saber secular d’Europa. Viatge únic per a assaborir el millor de la vida actual a Rússia, així com les contradiccions que han fet, d’aquestes ciutats, dues grans fites del turisme cultural al món.

Va ser el geòleg francès Dieudonné Dolomieu qui va descobrir les propietats d'aquest tipus de roca, en el seu honor se la denominà Dolomita. Fa 250 milions d'anys aquestes muntanyes estaven sota el mar acumulant petxines, corals i algues. Fa "només" 70 milions d'anys emergiren.  A causa de la concentració de fòssils i minerals,al capvespre, quan el sol comença a il·luminar-les, transforma la seua aparença acolorint-les amb tonalitats  que van del roig sang al roig pàl·lid, del taronja al pomelo. Vos presentem aquest estiu el Viatge al Trentino-Alto Adige/Sud Tirol com a novetat absoluta. Hem compilat el millor de les visites culturals amb les vistes més fabuloses de les muntanyes que el gran Le Corbusier va definir com "l'arquitectura natural més perfecta del món". Gaudirem d'eixa dualitat italo-germànica que és el Sud-Tirol: Bozen, Bruneck, Brixen entre d'altres així com una visita a Trento, la ciutat del concili. Afegirem  passejos a llocs emblemàtics de les Mítiques Muntanyes.

El Sud de Finlàndia és una feliç trobada de paisatges marins, ciutats plenes d’història i una luxuriant taigà boreal. Una costa plena d’illes i illots, de caps i penínsules, on l’aigua és element primordial. Totes les ciutats i pobles del sud finlandés tenen un ric patrimoni cultural, com ho testifiquen les esglésies, els castells i les fortaleses. El territori també està marcat per la regió dels grans llacs, les casetes de fusta i la dolça tranquil·litat com a forma de vida. No debades Finlàndia és un dels països on es viu millor ell món. Hi farem un recorregut admirant cada un d’aquests elements. Hem programat com a imprescindible forma de gaudir del país les excursions en vaixell. Ens ajudarà la quietud de les aigües dels llacs i de l’ambarí mar. Tindrem a més temps suficient per a recórrer la capital Hèlsinki. Anomenada la “xica del Bàltic”, és hui el centre polític, econòmic i cultural del país.

La maragdina illa d’Irlanda es troba, per la seua latitud, batuda sovint pels temporals atlàntics. El vent i la pluja que a l’hivern insisteixen a assentar-se sobre la terra irlandesa, en cessar, deixen un dels panorames més bonics d’Europa. Us presentem un viatge al país de les llegendes, de verds prats davant de l’oceà, de boscos encantats, de landes aspres, de penya-segats desafiant les ones que arriben de lluny, de llacs fantasmagòrics envoltats per misterioses boires. Una terra plena de vida, dinàmica, que ha sabut superar un passat dolorós i ple de penúries. Hem combinat la visita cultural amb llargues passejades cada dia per descobrir el millor de l’essència d’un país que ha donat al món una calidesa fora del comú. D’entre les regions irlandeses hem elegit l’oest de l’illa pels seus paisatges i per l’estil de vida tranquil, ple d’oportunitats per a contactar amb la població local, amable i acollidora. Passejarem pel florit parc nacional de les Wicklow Mountains, els cels amples, infinits, de Connemara, les salvatges costes de Galway i la bellesa intemporal de la península de Dingle. Sempre, després, ens esperarà un acollidor pub irlandés. A Irlanda no hi ha desconeguts, només amics que encara no coneixeu.

Als confins d’Europa i porta d’Orient, Bulgària és un país d’encreuament de cultures i civilitzacions. El seu patrimoni va dels antics Tracis, poble poc estudiat, fins a temps recents, amb influències romanes, bizantines, eslaves i otomanes. El nostre tour  ens portarà a descobrir cada una d’aquestes petjades de la història. En els seus monestirs i pobles perduren ritus antics, protegits per les serres dels Balcans, sempre salvatges i plenes de bellesa. Tindrem ocasió de poder admirar les tombes tràcies, els conjunts cenobítics més impressionants, així com esglésies de gran influència bizantina, i mesquites que ens traslladen a l’època del domini turc. Tot amb les vistes a boscoses i fresques muntanyes plenes de vida, que posaran el teló de fons a aquest viatge farcit de descobriments, culturals i també culinaris, que de segur que ens sorprendran. Bulgària és el gran secret de l’est d’Europa.

L’estat lliure de Baviera, nom oficial del land, ofereix als visitants tota la diversitat dels seus paisatges: muntanyes, boscos i llacs complementats amb un desbordant patrimoni. Ducat des del segle VI i ja opulent regne en el segle XIX, el país dels Bavarii s’ha forjat una història que ha construït la seua gran riquesa cultural. Les viles i ciutats d’una abundància manifesta amb les esglésies barroques, els monestirs de fervent catolicisme i castells de boja i onírica fantasia tenen com a teló grandiós els Alps bavaresos. Entre les ciutats destaca Munic. Capital indiscutible de Baviera és el lloc on la prosperitat de la indústria i l’alta tecnologia van unides a un ambient rural i tradicional. El centre històric, els seus museus, l’activitat lúdica s’hi conjuminen perfectament amb una vida assossegada a la vora d’una cervesa en qualsevol de les seues places o carrerons a l’estiu. En FPR voldríem que ens acompanyàreu a descobrir els millors racons de Munic i els Alps bavaresos.

Ja en el segle VII aC, comerciants grecs utilitzaren el Danubi com a ruta amb els pobles de l’interior. L’¦mperi romà arribava pel nord fins a aquestes aigües, i no per casualitat va ser que, a la vora d’aquest pas fluvial entre orient i occident aparegueren esplendoroses ciutats. Budapest és la capital del Danubi amb més de 1.1OO d’història, i que va des de l’assentament magiar. al present. Actualment plenament integrada en la Unió Europea, viu moments de canvi i  de retrobament amb si mateixa . Gaudirem d'iuna història densa i apassionant.

El comtat de Flandes va ser fundat en el segle X. De llavors ençà, ha passat brillants moments de glòria i episodis de grans crisis, guerres i fam. D’aquesta fulgurant història aquest país ha aconseguit, malgrat tot, ser una de les regions europees més desenvolupades i riques. Model a seguir per moltes altres. Des dels temps medievals, on els seus cavallers desfilaven cap a futurs incerts a la poruga revolució industrial, des del període artístic que hem anomenat gòtic fins a l’art nouveau, Flandes té suficients al·licients per a dedicar-li un gran viatge. Descobrirem la capital federal del país i capital de la Unió Europea, Brussel·les. Juntament amb aquesta ciutat, les que donen forma la regió: la màgica Bruges, descrita com la Venècia del nord; Gant, la ciutat del corder místic, o Anvers, grandiós mercat de diamants i urbs cosmopolita. Volem ensenyar-vos Flandes des de totes les perspectives, sempre acompanyats pels grans mestres: Memling, Van Eyck, Van der Weyden, Rubens.

Bèlgica és un estat federal. De les entitats que el componen, la Valònia és la de parla majoritàriament francesa. Aquest territori està format per les províncies del Brabant való, Hainaut, Namur, Lieja i Luxemburg. Eclipsat pel més conegut Flandes ha pogut conservar tot el seu encant i misteri fora dels circuits turístics més convencionals a Bèlgica. En aquest viatge hem fet un recull del millor que guarda aquesta verda regió. Ciutats dinàmiques i plenes de vida, pobles que ens transporten a l’Edat Mitjana amb els seus castells i tossals verds que commemoren batalles mítiques d’un passat ja llunyà. Valònia conté racons d’una bellesa delicada i discreta, així com una radical modernitat en l’arquitectura actual. Visitarem, entre altres localitats, la capital econòmica: Lieja, plena de jove dinamisme gràcies a la seua universitat; la capital política, Namur, a la vora dels rius Mosa i Sambre amb un ben conservat barri antic. Dinant és la joia del país. El tast de les celebèrrimes boulettes à la liégeoise i les premiades cerveses belgues ens ajudaran a entendre aquesta terra. Valònia és insòlita. Dedicarem també en aquest viatge tres dies a conéixer la capital de la Unió Europea: Brussel·les.

Per la seua posició geogràfica, per la bellesa arquitectònica i per tantes altres coses, destacades personalitats mundials rendiren durant segles homenatge a Praga, fins al punt d’anomenar-la Corona del Món, Ciutat Daurada, i fins i tot, Cor d’Europa. Visqué períodes de glòria i poder. Aleshores hi foren alçades moltes de les obres i monuments que fins hui en dia representen l’orgull d’aquest país, però també períodes d’humiliació, de derrotes i d’invasions estrangeres. La Segona Guerra Mundial quasi no causà danys a la ciutat, fet que va propiciar que mantinguera l’encant del passat en cada un dels seus carrers, edificis i palaus. Praga és una de les ciutats més impressionants d’Europa i amb les torres, campanars, cúpules, palaus i monestirs barrocs que sobreïxen de les teulades i del verd dels jardins, la converteixen, simplement, en la Mare de Totes les Ciutats.

Malgrat que Escandinàvia es troba a la mateixa latitud que Alaska, gràcies al corrent del Golf, gaudeix d'un clima molt més temperat. Vos presentem com a novetat el viatge a la ciutat capital del xicotet regne de Dinamarca. Copenhaguen va ser fundada l’any 1167 pel bisbe Absaló, i el seu nom significa port de mercaders. Des de llavors ha canviat la seua fisonomia unes quantes vegades fins a convertir-se en l’actualitat en una vila moderna i espaiosa, d’un dinamisme impressionant. Adjectius com calorosa, harmoniosa, tranquil·la, moderna i tradicional. Bé mereix un gran viatge. Juntament amb la descoberta de la capital del disseny nòrdic hem afegit diverses excursions en l’illa de Sealand per a admirar els castells de Frederiksborg, de Kronborg, i la Riviera danesa. Gràcies al pont que des de l’any 2000 supera l’Øresund podem aventurar-nos per la regió més al sud de Suècia: l’Escània, i la seua capital, Malmö, d’un caràcter heteròclita i cosmopolita

Polònia és un país bàsicament de terres baixes, situada en el que s’anomena gran plana europea. De fet, la paraula pole significa ‘camp’, ‘plana’ en polonés. Gabriel Benavides, guia d’FPR i expert en l’Europa de l’est ha preparat un viatge que, començant i acabant en la capital del país, Varsòvia, ens portarà a gaudir del millor de la terra dels 9.300 llacs, Mazúria, així com de les ciutats històriques que aniran presentant-se en el nostre camí. Boscos, llacs, poblets medievals i renaixentistes, abadies barroques i un llarg etc., de grans i secrets indrets. Després l’antiga Prússia oriental, ara anomenada Wàrmia, ens oferirà els vells i fabulosos castells de l’orde teutònic i de la capital del bàltic polonés: Gdansk –l’antiga Danzig–. L’orient de Polònia és un viatge per a aquells/es que prioritzen l’aspecte rural i de la natura tranquil·la junt amb les joies que la història ens ha deixat.

“Quan en les primeres llums de l’alba incerta, amb un mar blanquinós i oleaginós, s’entreveu des del vaixell l’ombra allargada de l’illa, fa l’efecte d’un miratge suspès entre el cel i la terra.” Així descrivia el nostre gran escriptor Josep Pla l’arribada a Creta. La gran illa del Mediterrani oriental va ser triada des de temps immemorials com a punt central, com a referència dels vents que regeixen les nostres vides a la vora del Mare Nostrum. Terres cobertes d’oliveres, platges vestides amb  palmeres africanes, muntanyes amb gorges majestuoses, monestirs ortodoxos, mesquites dels temps  otomans, castells venecians, i les restes d’aquella primera de les civilitzacions que porta feliçment el nom del seu rei mític: Minos. És tant el que ens ofereix aquesta terra allargada, com gitada sobre el blau de l’Egeu, que no ens cap en un viatge. Volem impregnar-nos de tots els colors, olors i sabors de Creta. La gran illa grega. El cor del laberint.

Fil-per-randa us presenta a la fi de l’estiu la visita ineludible de la ciutat del vent: Chicago. Descoberta pels missioners francesos i canadencs l’any 1673, la ciutat nord-americana va conéixer un desenvolupament econòmic sense precedents. Després de la Guerra de Secessió i del gran incendi de 1871, que modifica per sempre l’arquitectura de la ciutat, Chicago s’ha convertit en un “Success Story” americà. Amb els nombrosos gratacels, com ara el Willis Tower, el més alt del continent americà ‒fins ara‒ i la gran quantitat de parcs i zones verdes, la ciutat és un model d’urbanització moderna. Tenim davant nostre una de les metròpolis estatunidenques amb un major patrimoni cultural. Elegida dues vegades per a acollir l’Exposició Universal, aquesta capital ens fascina pels seus edificis que van del neo-gòtic a  l’art déco, passant pel neoromànic o el que dona nom la mateixa ciutat: l’escola de Chicago. Visitarem els seus barris, parcs, i museus, alguns dels quals són dels millors del món, així com la universitat i el seu xicotet museu de meravelles gaudint al mateix temps de la diversitat cultural humana que ens regala la ciutat del vent.

A partir de l’any 980 la fi de les ràtzies bàrbares i l’arribada de dinasties estables: els Capets, ducs normands, comtes de Poitou, la dinastia sàlica a l’Imperi germànic, etc., van afavorir el renaixement cultural i l’aparició d’un art nou. En aquest moment també té lloc el desenvolupament del feudalisme en el si d’una societat jerarquitzada i dividida en tres grans ordes: cavalleresc, religiós i popular. Per acabar, la reforma gregoriana assentà l’autoritat de l’Església enfront dels poders temporals, els quals per la seua part van exercir una intensa activitat de mecenatge que va origen, durant el segle XII, a diferents estils regionals d’un art romànic plenament constituït. Sobre els camins de Sant Jaume són alçades grans esglésies amb la finalitat d’acollir les hordes de pelegrins vingudes a venerar les relíquies del lloc. En aquest viatge volem conéixer el bo i millor del romànic al Llenguadoc i a l’Alvèrnia, amb les visites a esglésies, monestirs i pobles. A més, gaudirem dels grandiosos paisatges que el Midi francés ens regala com a teló de fons d’aquestes meravelles que l’edat mitjana ens ha deixat.

En un racó de l’est de la Mediterrània, un xicotet país anomenat el Líban intenta recompondre la seua fisonomia després de tants anys de guerres i catàstrofes. Coneguda antigament com la Suïssa d’Orient ha anat recuperant, amb l’arribada de la pau, part de la seua intensa vida acolorida que tenia abans. Terra de cananeus i de fenicis va participar a l’alba de la civilització. Biblos, Tir i Sidó foren brillants ciutats que van imposar el seu nom durant segles en cada port del Mare Nostrum. En l’època d’August va ser colonitzada pels romans, que feren de la regió una de les colònies més importants d’Orient. Posteriorment el cristianisme i el Califat Omeia completaren aquest puzle multicultural que va ser –i és encara– el país actual. No podem deixar de parlar de les croades que, amb el seu regne de Jerusalem i el comtat de Trípoli, portaren l’Europa al cor de l’Orient. Un país preparat per a ser descobert de nou.

Granada és un jardí d’aigua. L’aigua, eternament rebalsada en les jardins del Generalife, esvara dolçament pels canals que la condueixen cap als patis de la fortalesa roja. Durant el seu trajecte, esdevé música que, segons els àrabs, ens la regala Al·là. En arribar a l’Alhambra, reflecteix la llum, llançant-la sobre la més bella estructura de palaus àrabs coneguts arreu del món. Las Alpujarras guaiten Àfrica a través de la mar Mediterrània, a l’ombra dels pics Veleta i Mulhacén (els més alts de la península Ibèrica). De clima agradablement temperat als hiverns, La característica arquitectura popular dels pobles blancs –molts dels quals tenen nom gallec– està apegada als vessants de les muntanyes i envoltada de boscs de pins i castanyers.

El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre Occident i Orient és el que hui proposem com a gran viatge tardorenc. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarcanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de la Ruta de la Seda. Camí al paradís.

Etrúria va ser una antiga regió històrica situada en el centre d’¦tàlia, entre les actuals Toscana, Laci i Úmbria. El topònim deriva dels etruscs o tirrens, els pobladors que s’hi assentaren i crearen una poderosa confederació. Les ciutats estat independents van ser les més importants d’¦tàlia central i septentrional, fins a  la  seua  caiguda davant de Roma, en el segle III aC. Necròpolis antigues, pobles medievals, viles renaixentistes, natura incontaminada. Paisatge intens el de la Túscia, regió que conserva un patrimoni únic i irrepetible. Memòria d’una gran civilització.