El segle XVIII representà, per a la sederia valenciana, el moment de major esplendor. Al voltant d’aquesta nova indústria sorgiren indústries que al final del segle XVIII superaven, només a la ciutat de València, les quatre mil màquines de telers. El control d’aquesta indústria de fabricació de teixits estava a càrrec del Col·legi de l’Art Major de la Seda, institució creada en 1686 i que substituí l’antic Gremi de Velluters, que convertí València en el centre europeu de la seda.

L’any 1798 el jove Napoleó Bonaparte proposà al Directori encetar una campanya a Egipte i Síria per protegir els interessos comercials de França. Llavors, en arribant davant de les piràmides digué: Soldats... 40 segles ens contemplen. Volem que 40 (més dos) segles després, aquestes mateixes piràmides ens contemplen a nosaltres. Us proposem descobrir o redescobrir Egipte, la Mare del Món, el Do del Nil. Des del segle XV viatge únic i irrepetible, tan ple d’imatges que és difícil poder assimilar d’un sol colp. Des de fa 7.000 anys, la humanitat transita aquesta terra de màgia que, com un riu de temps, ha vist passar les vides de tantes civilitzacions: l’Egipte faraònic amb totes les seues meravelles; la conquesta grega d’Alexandre el Gran succeït pels Ptolemeus i la seua darrera reina, la ja mítica Cleòpatra; Roma i la seua descendència; Bizanci, amb els cristians inundant el desert de fe; l’islam i la seua capital, la Victoriosa, és a dir, el Caire; fatimís i mamelucs, croats, turcs, francesos, anglesos, alemanys i, amb tots ells, una plèiade de científics, buscadors de tresors, diletants, escriptors, rics i famosos... Sereu testimonis de l’eco de tots ells en aquest periple pel país del Nil. Obrim els ulls i davant de les piràmides per a poder entendre el refrany àrab: “l’home té por del temps i el temps només té por de les piràmides”.

Terra de frontera.

El gran llit sec del Vinalopó ha sigut conformat per les grans avingudes d’aigua esdevingudes al llarg del temps. El menudíssim cabal que hi discorre ha configurat una conca que, a causa d’aquestes característiques, ha tingut (i encara té) una importància fonamental com a pas natural des de l’interior de la Península fins a l’arribada a la mar Mediterrània. Aquesta terra de frontera entre l’imperi almohade i els regnes cristians de Castella i la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII va fer que aquesta estratègica via estiguera vigilada per més d’una dotzena de castells. Aquests dibuixen una silueta única de la visió de la qual gaudirem des del pla i, a més, visitarem aquells considerats més característics.