Santa Maria de la Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba

Jaume II, el 15 de març de 1298, alliberà “tota la vall dels castells de Marinyén i Alcalà, juntament amb els llogarets i alqueries, per tal que s’hi fundara un monestir”. En aquell moment, es desplaçaren tretze monjos des del monestir de Santes Creus fins a Simat per formar-hi la comunitat i encetar les obres del nou monestir. Des de la fundació d’aquest monestir fins a l’exclaustració, en 1835, foren vora de sis segles de contínua evolució fins a constituir-se en un dels millors monestirs que l’Orde del Cister tenia a la Península.

Ciudad Real, capital manxega, és, malgrat la seua antiguitat, una ciutat amb pocs vestigis històrics. Però dit açò i gràcies a un dinamisme econòmic nou i a la seua vitalitat universitària, ha passat a ser una capital amb una vida cultural intensa i atractiva. La visitarem passejant-la, detenint-nos en la seua catedral, Santa Maria del Prado, i les principals esglésies. El Campo de Calatrava va ser frontera cristianoàrab, com podem veure en les restes dels castells que la poblen. Aquest orde va establir ací el seu centre de poder.

Tristes guerras

si no es amor la empresa.

Tristes, tristes.

Tristes armas

si no son las palabras.

Tristes, tristes.

Tristes hombres

si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández

Etrúria va ser una antiga regió històrica situada en el centre d’¦tàlia, entre les actuals Toscana, Laci i Úmbria. El topònim deriva dels etruscs o tirrens, els pobladors que s’hi assentaren i crearen una poderosa confederació. Les ciutats estat independents van ser les més importants d’¦tàlia central i septentrional, fins a  la  seua  caiguda davant de Roma, en el segle III aC. Necròpolis antigues, pobles medievals, viles renaixentistes, natura incontaminada. Paisatge intens el de la Túscia, regió que conserva un patrimoni únic i irrepetible. Memòria d’una gran civilització.