A les acaballes del segle XVIII, l’escriptor il·lustrat i pintor valencià Antonio Ponz Piquer escrivia en el seu Viage de España: “Cuenca tiene su asiento en un gran cerro, puesto entre dos mucho más altos que él, de los cuales la separan dos grandísimas profundidades, por donde pasan los rios Júcar y Huecar; que desde la raiz del cerro empiezan las murallas de la ciudad, y acaban en una altura extraordinaria; que para trepar por sus calles, particularmente por algunas,es menester poco menos que tirarle a uno con carruchas, y a veces han reventado las caballerías...”. La visita a aquesta meravellosa ciutat, Patrimoni de la Humanitat, serà complementada en dues excursions, que són un must. Los Palancares i La Tierra Muerta, així com una llarga caminada a Las Majadas en el Parc Natural de la Serranía de Conca.

Al Racó d’Ademús hi ha un tresor natural, un grup de savines albars de gran longevitat, entre les quals podràs trobar exemplars amb més de 1.000 anys de vida. El savinar de Las Blancas, s’anomena així pel peculiar color de les terres albaritzes, en les quals s’assenten i pel toc cendrós clar de la corfa. Aquest bosc constitueix un dels millors conjunts de savines que es conserven al món.

La Mancha Húmeda, espai pla en què l’aigua dels rius es desborda i inunda extensions enormes sense pràcticament pendent, i en què les formacions càrstiques també conformen espais lacunars d’aigües cristal·lines; racons on les aus aquàtiques troben recer en les seues quilomètriques migracions. Terra aspra, que contrasta amb els oasis humits que acull i on destaquen Las Tablas de Daimiel i les llacunes de Ruidera. Reserva de la Biosfera, aquests espais són joies d’importància internacional.