Les embarcacions tradicionals de l’Albufera. La vela llatina que usaven els pescadors de l’Albufera prové d’una llarguíssima tradició de més de mil anys, fent-la servir els mariners des d’Egipte per tota la Mediterrània. Està constituïda per una embarcació tradicional autòctona amb una única vela de caràcter clàssic, que té gran adaptació a la climatologia del medi natural en què es desenvolupa i, a més, és de bella estètica visual.

Les embarcacions tradicionals de l’Albufera. La vela llatina que usaven els pescadors de l’Albufera prové d’una llarguíssima tradició de més de mil anys, fent-la servir els mariners des d’Egipte per tota la Mediterrània. Està constituïda per una embarcació tradicional autòctona amb una única vela de caràcter clàssic, que té gran adaptació a la climatologia del medi natural en què es desenvolupa i, a més, és de bella estètica visual.

Situades més amunt del cercle polar, les illes Lofoten i l’illa de Senja gaudeixen d’un clima molt més temperat del que seria normal per a la seua latitud. Açò és degut al corrent càlid del golf que porta a les costes noruegues la dolçor d’altres indrets molt més al sud. En aquest viatge al nord de Noruega trobarem atrafegats poblets de pescadors, preciosos fiords, illots que sobrevolen milers d’aus marines, muntanyes amb neus perpètues. Un viatge a un país d’una bellesa hipnòtica, salvatge, entre el mar i la terra. I una llum constant en aquestes dates. Un viatge al Gran Nord per a gaudir-lo amb passejades i caminades.

LES LOFOTEN MULTIMÈDIA

Les mítiques illes dels escurçons, les Ophiusa o Colubraria, dels navegants grecs i llatins, són una petita flota de vaixells a la deriva, bressol i llar de pescadors, contrabandistes i pirates. Sorgides del foc de les profunditats de la terra van ser un antic punt de pràctiques de bombardeig militar i, actualment recuperades, vessen de vida i representen un dels espais naturals més valuós del Mediterrani per la biodiversitat que acullen.

A les acaballes del segle XVIII, l’escriptor il·lustrat i pintor valencià Antonio Ponz Piquer escrivia en el seu Viage de España: “Cuenca tiene su asiento en un gran cerro, puesto entre dos mucho más altos que él, de los cuales la separan dos grandísimas profundidades, por donde pasan los rios Júcar y Huecar; que desde la raiz del cerro empiezan las murallas de la ciudad, y acaban en una altura extraordinaria; que para trepar por sus calles, particularmente por algunas,es menester poco menos que tirarle a uno con carruchas, y a veces han reventado las caballerías...”. La visita a aquesta meravellosa ciutat, Patrimoni de la Humanitat, serà complementada en dues excursions, que són un must. Los Palancares i La Tierra Muerta, així com una llarga caminada a Las Majadas en el Parc Natural de la Serranía de Conca.

La Mancha Húmeda, espai pla en què l’aigua dels rius es desborda i inunda extensions enormes sense pràcticament pendent, i en què les formacions càrstiques també conformen espais lacunars d’aigües cristal·lines; racons on les aus aquàtiques troben recer en les seues quilomètriques migracions. Terra aspra, que contrasta amb els oasis humits que acull i on destaquen Las Tablas de Daimiel i les llacunes de Ruidera. Reserva de la Biosfera, aquests espais són joies d’importància internacional.