Del principi de la seua existència, l'església s'ha enfrontat a l'emergència de nombroses tesis herètiques, sobretot a l'Àsia menor. Algunes de les heretgies aparegueren als segles III, IV i V com l'adopcionisme, l'arrianisme, el nestorianisme o el monofisisme, totes degudament condemnades pels sínodes i concilis. El Catarisme és una de tantes. A la preciosa regió que els francesos anomenen "Midi" i que es correspon- entre d'altres- a l'Albigès, el Lauraguès, el Minerves, el Rasés, etc., comarques totes elles entre les remotes muntanyes de les Corberes, aspres, lluminoses, antiga frontera amb Catalunya i les valls de l'Aude i l'Arieja es troba la regió on el catarisme triomfà. Revisitem a les postrimeries de la tardor els principals indrets que  li donen contingut a la  història -amb tràgic final- d'aquella visió nova sobre el Cristianisme.

Al sud de l'arc muntanyós del Taurus, que cau generalment a pic sobre el mar i no deixa lloc més que a una estreta franja litoral, està la Pamfília. Aquesta  és, amb la Cilícia, una de les dues planes més extenses que han pogut esdevenir llocs de vida per a l'ésser humà al sud d’Anatòlia. Les dues regions s'han comportat, gràcies a la seua diferent situació geogràfica, de manera molt diversa. La Cilícia i Antioquia se situen entre les vies de comunicació del creixent fèrtil i han vist constantment passar els humans, els exèrcits i les idees. La Pamfília, apartada d'aquestes grans rutes del món antic i modern només ha pogut relacionar-se amb la plana Anatòlica o per mar amb l'Egipte o Roma. Aquest viatge – recorregut exclusiu de FPR- vos portarà a conèixer una ruta gens transitada pel turisme de masses. Des de l'antiga Antioquia, ciutat mítica,  que ens transportarà als temps del patriarcat fins a les ruïnes de Perge o Side, farem tot un periple a la vora de la Mediterrània, sempre vigilats per les altes muntanyes tauriques i la profunditat i bellesa de la nostra mar. Un viatge especial pels amants de l'antiguitat i els seus paisatges.