Va ser el geòleg francès Dieudonné Dolomieu qui va descobrir les propietats d'aquest tipus de roca, en el seu honor se la denominà Dolomita. Fa 250 milions d'anys aquestes muntanyes estaven sota el mar acumulant petxines, corals i algues. Fa "només" 70 milions d'anys emergiren.  A causa de la concentració de fòssils i minerals,al capvespre, quan el sol comença a il·luminar-les, transforma la seua aparença acolorint-les amb tonalitats  que van del roig sang al roig pàl·lid, del taronja al pomelo. Vos presentem aquest estiu el Viatge al Trentino-Alto Adige/Sud Tirol com a novetat absoluta. Hem compilat el millor de les visites culturals amb les vistes més fabuloses de les muntanyes que el gran Le Corbusier va definir com "l'arquitectura natural més perfecta del món". Gaudirem d'eixa dualitat italo-germànica que és el Sud-Tirol: Bozen, Bruneck, Brixen entre d'altres així com una visita a Trento, la ciutat del concili. Afegirem  passejos a llocs emblemàtics de les Mítiques Muntanyes.

Quan pensem en Palència ens ve al cap de seguida la bellesa del seu art romànic o les viles romanes que la província castellana té com a referent. Poques vegades associem aquesta Tierra de Campos en el renaixement o el Mudèjar. Vos presentem una visió un pèl diferent d'aquestes terres de Castella, una mirada nova i sorprenent. A vora de la capital es troba tot un seguit de fabuloses peces Renaixentistes, Mudèjars. Ciutats com Cisneros- bressol del omnipresent Cardenal- Paredes de Nava, Becerril de Campos, Fuentes de Nava, etc amb un  patrimoni arquitectònic excepcional. Ens aproparem al tan menyspreat, en temps passats,  art mudèjar. Qualificat de servil, pobre, simplement decoratiu. Res més lluny de la realitat. Visitarem tots aquests llocs per demostrar i gaudir de les millors i sorprenents obres d'aquest estil tan únic de la península Ibèrica. A més no podem deixar d'aprofitar que el riu Carrión passa per Palència per descobrir o redescobrir la magnífica catedral i les principals atraccions de la ciutat, així com una obra cimera de l'art visigot: San Juan de Baños. Per arrodonir el viatge visitarem la villa romana de La Olmeda.

Al sud de l'arc muntanyós del Taurus, que cau generalment a pic sobre el mar i no deixa lloc més que a una estreta franja litoral, està la Pamfília. Aquesta  és, amb la Cilícia, una de les dues planes més extenses que han pogut esdevenir llocs de vida per a l'ésser humà al sud d’Anatòlia. Les dues regions s'han comportat, gràcies a la seua diferent situació geogràfica, de manera molt diversa. La Cilícia i Antioquia se situen entre les vies de comunicació del creixent fèrtil i han vist constantment passar els humans, els exèrcits i les idees. La Pamfília, apartada d'aquestes grans rutes del món antic i modern només ha pogut relacionar-se amb la plana Anatòlica o per mar amb l'Egipte o Roma. Aquest viatge – recorregut exclusiu de FPR- vos portarà a conèixer una ruta gens transitada pel turisme de masses. Des de l'antiga Antioquia, ciutat mítica,  que ens transportarà als temps del patriarcat fins a les ruïnes de Perge o Side, farem tot un periple a la vora de la Mediterrània, sempre vigilats per les altes muntanyes tauriques i la profunditat i bellesa de la nostra mar. Un viatge especial pels amants de l'antiguitat i els seus paisatges.

Del principi de la seua existència, l'església s'ha enfrontat a l'emergència de nombroses tesis herètiques, sobretot a l'Àsia menor. Algunes de les heretgies aparegueren als segles III, IV i V com l'adopcionisme, l'arrianisme, el nestorianisme o el monofisisme, totes degudament condemnades pels sínodes i concilis. El Catarisme és una de tantes. A la preciosa regió que els francesos anomenen "Midi" i que es correspon- entre d'altres- a l'Albigès, el Lauraguès, el Minerves, el Rasés, etc., comarques totes elles entre les remotes muntanyes de les Corberes, aspres, lluminoses, antiga frontera amb Catalunya i les valls de l'Aude i l'Arieja es troba la regió on el catarisme triomfà. Revisitem a les postrimeries de la tardor els principals indrets que  li donen contingut a la  història -amb tràgic final- d'aquella visió nova sobre el Cristianisme.