En 1901 l'historiador anglès Robert Sewell publicà el llibre "Un imperi Oblidat- Vijayanagara", en ell es recorda: "l'existència d'aquest regne a l'Índia; la seua antiga i magnífica capital, situada a l'extrem de la frontera nord dels seus dominis i que porta l'orgullós títol de "Ciutat de la Victòria". Va ser un imperi que ha desaparegut completament, només queden les grandioses ruïnes disperses d'edificis que foren temples o palaus durant molts segles i les línies de muralles que constituïen les seues defenses. Fins i tot el nom s’ha esfumat dels records dels homes, i les restes que marquen el seu lloc només es coneixen com a les ruïnes situades a prop del xicotet poble d'Hampi.” Hem organitzat un viatge per retrobar els vestigis d'aquest món antic endinsant-nos en la seca planura del Decan al sud de l'Índia. En aquest gran viatge no podem deixar d'aprofitar, ja que hi passem, el descobriment de la gran megalòpoli de Bangalore així com de la bella Mysore, que es va refer a finals del segle XVIII pel sultà Tipu. Les nostres visites seran el decorat del paisatge humà més gran al món: L'Índia.

L'any 1798 el jove Napoleó Bonaparte proposà al Directori començar una campanya a Egipte i Síria per protegir els interessos comercials de França. Llavors en arribant davant les piràmides digué: Soldats: Quaranta segles ens contemplen. Quaranta-dos segles després aquestes mateixes piràmides ens contemplen a nosaltres. Us suggerim descobrir o redescobrir l'Egipte, "la mare del món", el "do del Nil". Des del segle XV viatge únic i irrepetible, tant ple d'imatges que és difícil poder assimilar d'un cop totes elles. Des de fa set mil anys que la humanitat transita aquesta terra de màgia que com un riu de temps ha vist passar les vides de tantes civilitzacions; l'Egipte faraònic amb totes les meravelles, la conquesta grega d'Alexandre el Gran succeït pels Ptolemeus i la darrera reina, la ja mítica Cleòpatra, Roma i la seua descendència: Bizanci, amb els cristians inundant el desert de fe. L'islam amb la fundació d'una nova capital "la victoriosa" és a dir, El Caire, fatimís i Mamelucs, croats, Turcs, francesos, anglesos, alemanys i amb tots ells una plèiade de científics, buscadors de tresors, diletants, escriptors, rics i famosos... Sereu testimonis de l'eco de tots ells en aquest periple pel país del Nil. Obrim els ulls i davant les piràmides per a poder entendre el refrany àrab: l'home té por al temps i el temps i el temps només té por a les piràmides.