Com que la terra de l’Alt Maestrat no és especialment fèrtil i els terrenys aprofitables agrícolament són escassos, des d’antuvi, la unitat econòmica tradicional s’ha ordenat al voltant dels masos. Aquests són edificis aïllats relativament llunyans els uns dels altres i habitats normalment per una unitat familiar. Aquesta singularitat ha proporcionat la creació de desenes d’ermitoris, llocs de culte fortificats, capaços d’albergar els masovers en trànsit, atés el risc d’agressió que existia en aquell temps.

La vida dels pobles i dels habitants d’aquesta xicoteta subcomarca, alta i tancada per muntanyes, allunyada i defesa del brogit mundà, ha estat sempre referenciada pels diferents avatars que ha sofrit el monestir fundat per l’orde del cister en època medieval. Situat en un tossal, al centre de la Tinença, ha marcat i marca el ritme d’uns pobles amb un sol carrer i uns quants vells conversant a la porta de casa, mentres prenen el sol.

El segle de les Llums omplí Bordeus d'un nou estil arquitectònic. Les elegants façanes, places i jardins, tot d'un encant absolutament "burgès" li han valgut el reconeixement de patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO. I no només l'arquitectura ens porta a gaudir de la ciutat de la Garona, els seus reputats vins són una altra fantàstica excusa per a assaborir el millor d'aquest racó a la vora de l'Atlàntic. No és concebible, estant a Bordeus, no passejar per les Landes. Territori màgic de boscos interminables a la vora de l'oceà, camins entre pinedes tan gran com selves equatorials. I les Dunes, gegants, inconcebibles, dominant l'horitzó. Us hem preparat un cap d'any ple de descobriments combinant art i paisatge. Un viatge "grand Cru".

Ja en el segle VII aC, comerciants grecs utilitzaren el Danubi com a ruta amb els pobles de l’interior. L’¦mperi romà arribava pel nord fins a aquestes aigües, i no per casualitat va ser que, a la vora d’aquest pas 2uvial entre orient i occident aparegueren esplendoroses ciutats. Budapest és la ciutat del Danubi amb més de 1.1OO d’història des de l’assentament magiar. Actualment plenament integrada en la Unió Europea, viu moments de canvi de retrobament amb si mateixa i amb història densa i apassionant.

L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.