El segle de les Llums omplí Bordeus d'un nou estil arquitectònic. Les elegants façanes, places i jardins, tot d'un encant absolutament "burgès" li han valgut el reconeixement de patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO. I no només l'arquitectura ens porta a gaudir de la ciutat de la Garona, els seus reputats vins són una altra fantàstica excusa per a assaborir el millor d'aquest racó a la vora de l'Atlàntic. No és concebible, estant a Bordeus, no passejar per les Landes. Territori màgic de boscos interminables a la vora de l'oceà, camins entre pinedes tan gran com selves equatorials. I les Dunes, gegants, inconcebibles, dominant l'horitzó. Us hem preparat un cap d'any ple de descobriments combinant art i paisatge. Un viatge "grand Cru".

El Palau de Llíria, conegut com “el germà xicotet del Palau Reial”, inicia una nova etapa com a palau habitat i visitable, amb la seua obertura al gran públic. Una transformació que permetrà admirar els tresors de la Casa d'Alba i passejar per estades que combinen història i vida familiar. Construït l’àny 1770, època en què va ser residència de diversos ducs, va ser assolat per un incendi durant la Guerra Civil, quan només van romandre dempeus les façanes. L'aleshores duc Jacobo Fitz-James Stuart, junt a la seua filla Cayetana, va impulsar la seua reconstrucció. Les estades que ara es poden visitar sempre van estar ideades per a ensenyar el patrimoni de la Casa d'Alba.

Nascut al centre de la ciutat, Joaquim Sorolla i Bastida va ser el pintor valencià més reconegut en l’àmbit mundial. Després de la seua formació a l’Escola d’Artesans i l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Sorolla va rebre el suport del seu sogre i muntarà els seus primers estudis de pintura. Malgrat que quan assoleix la fama s’instal·là a Madrid, el nostre pintor no va perdre mai el contacte amb la seua ciutat natal, a la qual tornava per descansar i  gaudir sempre que el treball li ho permetia. De fet va sentir veritable fascinació per la seua llum, pels paisatges, les  festes i les gents.                                                                                             

Ja en el segle VII aC, comerciants grecs utilitzaren el Danubi com a ruta amb els pobles de l’interior. L’¦mperi romà arribava pel nord fins a aquestes aigües, i no per casualitat va ser que, a la vora d’aquest pas 2uvial entre orient i occident aparegueren esplendoroses ciutats. Budapest és la ciutat del Danubi amb més de 1.1OO d’història des de l’assentament magiar. Actualment plenament integrada en la Unió Europea, viu moments de canvi de retrobament amb si mateixa i amb història densa i apassionant.

L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.