Saxònia ha recuperat, anys després de la reunificació alemanya, una gran part del seu encant d’altres temps. Els paisatges evoquen la pintura romàntica del segle XIX: tossals i vinyes, fortaleses imponents, penya-segats escarpats amb magnífiques vistes, pobles intemporals. Art, paisatge i música, perquè la Saxònia cultiva el record de Schumann, a la seua ciutat Zwickau o el de Bach a Leipzig on la Gewandhaus és mundialment cèlebre. Com celebèrrima és la capital de l'estat: Dresden que, assolada pels bombardejos aliats en 1945, era anomenada la Florència de l’Elba. Actualment, ha renascut de les seues cendres. Una minuciosa restauració del centre històric i una activitat cultural i artística intensa li han valgut ser patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco. Vos proposem el viatge a Saxònia per a descobrir una terra que és el bressol de la cultura, caràcter i identitat d’Alemanya.

Boscos i suaus camps cultivats de vinyes que proporcionen alguns dels millors vins del món; celestials, místics i foscos monestirs; xicotetes ciutats amb carrers i places de conte, i cellers on podrem tastar vins que ens conduiran per les arrels més profundes de França. Una passejada per la vida lenta i feliç de la gent del camp que sap gaudir d’un bon got de vi; un viatge que discorrerà amb un altre ritme.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre occident i orient és el que avui us proposem com a gran viatge de tardor. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarkanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de “La Ruta de la Seda”. Camí al paradís.

Com que la terra de l’Alt Maestrat no és especialment fèrtil i els terrenys aprofitables agrícolament són escassos, des d’antuvi, la unitat econòmica tradicional s’ha ordenat al voltant dels masos. Aquests són edificis aïllats relativament llunyans els uns dels altres i habitats normalment per una unitat familiar. Aquesta singularitat ha proporcionat la creació de desenes d’ermitoris, llocs de culte fortificats, capaços d’albergar els masovers en trànsit, atés el risc d’agressió que existia en aquell temps.

La vida dels pobles i dels habitants d’aquesta xicoteta subcomarca, alta i tancada per muntanyes, allunyada i defesa del brogit mundà, ha estat sempre referenciada pels diferents avatars que ha sofrit el monestir fundat per l’orde del cister en època medieval. Situat en un tossal, al centre de la Tinença, ha marcat i marca el ritme d’uns pobles amb un sol carrer i uns quants vells conversant a la porta de casa, mentres prenen el sol.