L'origen del nom Provença va unit a la conquesta del país per la República Romana. Va ser la primera regió a estar "vinculada" a Roma (Pro-vincire) abans que Juli Cèsar guanyés la resta de la Gàl·lia. És per això mateix que guarda la memòria d'aquells temps en forma de magnífiques ruïnes. El pas dels segles ha anat eixamplant el mite de la Provença, afegint-li l'aventura pontifícia a Avinyó, els poderosos castells de l'edat mitjana, les viles barroques i les seues ordenacions urbanes, "hotels Particuliers" d'una burgesia triomfant. I la Llum de la mediterrània que tant adoraren els pintors impressionistes. Hem ajuntat tots aquests elements per oferir-vos, fora dels períodes d'afluència massiva de turistes, un recorregut per les joies que guarda el país. Un nadal a la Provença. Un mite d'Europa.

El Museu del Prado va obrir al públic el 19 de novembre de 1819 com a Real Museo de Pintura y Escultura. En 2019, en celebrem el bicentenari, una commemoració que mostrarà el camí recorregut des de 1819 fins al moment actual. Amb motiu d’aquesta ocasió excepcional, es pretén també reflexionar sobre el seu futur i sobre els reptes que es plantegen a aquests grans museus d’art antic. A més, durant els pròxims anys està prevista la conclusió de l’anomenat Campus del Prado, amb l’últim edifici que l’integra, el Salón de Reinos de l’antic palau del Buen Retiro, incorporació que obligarà a repensar integralment l’actual disposició de les col·leccions.

EL MUSEU MODERNISTA DE NOVELDA. La Casa-Museu Modernista de Novelda* acull, en perfecte estat de conservació, un conjunt arquitectònic i mobiliari d’art modernista en el seu entorn natural i històric. La finalitat del Museu és mostrar al visitant el seu contingut artístic, arquitectònic i pictòric modernista facilitar a l’investigador o erudit els fons d’arxiu existents. Disposa de fons especialitzats sobre el modernisme i l’art dels segles XIX i XX. A més disposa de part del llegat de Jorge Juan i Santacilia, insigne marí, natural de Novelda.

* Apertura només de dilluns a divendres.

Albert Schweitzer va nàixer a Kayserberg-Alsàcia, l’any 1875. Era el seu país un estat alemany. Després de la Primera Guerra Mundial, Alsàcia tornà a França i aleshores ell també fou francés. Aquest teòleg, pacifista, metge, músic i premi Nobel de la Pau, quan Alsàcia era alemanya escriví en francés; quan Alsàcia fou francesa, escriví en alemany. És sense cap dubte un compendi de la idiosincràsia d’aquest preciós país. Hem fet un recull dels indrets més bonics i interessants d’aquest allargat territori, que té com a horitzó el Rhin. Des de la seua capital, Estrasburg, ens endinsarem en el descobriment de pobles d’un encant boig: fortaleses vigilants d’una frontera mòbil. Paisatges màgics amb algun de feréstec , d’altres d’un orde vitivinícola cartesià. I no només Alsàcia, a més descobrirem  la decimonònica i luxosa Baden-Baden. Maridarem el viatge amb els meravellosos vins alsacians. À la tienne/prost.