No sempre els topònims encerten a definir amb claredat el lloc que anomenen, en aquest cas no hi ha dubte. És una ribera tallada a força de la tenacitat i de l'espenta del riu Sil, i és sagrada perquè la presència d’anacoretes i monjos va ser tan aclaparadora en altres temps que les verdes vores del riu van acabar per poblar-se de monestirs i fundacions religioses. És també, en paraules del gran geògraf gallec Ramón Otero Pedrayo, “Un país no passatger, perquè resulta impossible arribar-hi per casualitat”.
