El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre Occident i Orient és el que hui proposem com a gran viatge tardorenc. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarcanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de la Ruta de la Seda. Camí al paradís.

Vale do Côa. És el major conjunt d’art rupestre paleolític a l’aire lliure del món. Hi són visibles les primeres manifestacions artístiques de la història de la humanitat en centenars de superfícies rocoses gravades a l’aire lliure, on s’estima en més d’un miler de figures amb espècies representades com el cavall, la cabra salvatge i el cervo. La majoria dels gravats van ser realitzats sobre parets rocoses verticals.

Miradors amagats que ofereixen magnífiques vistes sobre els Arribes del Duero, on l’aigua trencà les dures pedres de granit per a crear prodigioses gorges. Retrobar les restes mil·lenàries de castres celtes i vestigis romans. Seguir l’itinerari de l’antic camí dels Arriers, sentir antigues històries de contrabandistes o deixar-se dur pel silenci d’unes terres que encara conserven zelosament l’essència d’una vida entre les pedres, la saviesa de l’autosuficiència i l’hospitalitat dels humils.

És ben sorprenent adonar-se que fins a fa molt poc els manuals d’art islàmic no havien dedicat gens d’espai l’art otomà. Durant molts anys es va admetre que l’art turc no era més que una imitació, en part, de l’art bizantí, però, en canvi, hui podem apreciar, admirar i redescobrir les joies que l’art del primer imperi otomà ens ha deixat al llarg de la història, des dels inicis seljúcides fins a l’esplendor del segle XVI, amb el seu màxim creador: el gran i genial arquitecte Mimar Sinan. En aquest itinerari exclusiu d’FPR hem unit la visita acurada de les primeres capitals d’aquell imperi: Bursa i Edirne amb quatre must de l’antiguitat : Troia, Pèrgam, Assos i Nicea, sense deixar de banda les vistes d’una costa que, passant l’estret dels Dardanels, va de la mar de Màrmara al blau profund de l’Egeu.