El riu Túria al llarg de segles ha sigut el benefactor i al mateix temps botxí d'una ciutat, com és la de València, nascuda i crescuda a les seues vores.
El riu articulava la ciutat i la dissenyava. Però el seu darrer malson que assolà la ciutat l'any 57, va ser un punt i a part, la ciutat es va desfer del riu, desterrant-lo a les afores, per a evitar que tornara a portar una maledicció als carrers valencians.
El seu llit, que creuava de part a part la ciutat, va romandre fora d'ús, oblidat. En ell es projectaren, fins i tot, autopistes futuristes, que prometien progrés i beneficis, però què, per sort, no es varem portar endavant, i poc a poc, la ciutadania va veure en l'antic llit del Túria la opció de ser reconvertit en un altre riu.
Va ser a partir dels anys 80 de l'anterior segle quan, per fi, s'inicien els treballs per transformar el llit del Túria en el jardí del Túria, un procés que ha tardat dècades en anar completant-se, però que hui ha generat un magnífic espai verd, que uneix les dos parts de València i que forma part de l'ànima de la Ciutat, i acull actualment una enorme varietat i quantitat d'arbres de tot tipus i orígens, conformant un mosaic vegetal de gran vàlua.
*En el concepte de la transferència s'ha de posar "DANA + NOM DE LA PASSEJADA*
