Fil-per-randa ha treballat durant molts anys els viatges a Turquia tenint actualment una de les programacions més completes d'aquell fascinant país entre Europa i Àsia. Però volíem arrodonir les nostres propostes oferint-vos una experiència nova, fora dels viatges a l'ús amb una ruta que ens endinsa en Àsia per llocs remots, de grans espais, solitaris, alguns d’alta muntanya, d’altres esteparis. Us presentem el Viatge de Trebisonda a l'Ararat més el llac de Van. Si preguntem als turcs quina és la regió més bonica d'Anatòlia majoritàriament ens diran que el Mar Negre. Des de l'antic Ponto Euxí a la muntanya de Noè: l'Ararat, farem un viatge paisatgístic i cultural per descobrir una terra que va des dels verds més intensos a vora de la Mar, boscos impenetrables i camps de te a perdre la vista fins als deserts, muntanyes i solituds tan grans com oceans, alimentades per una gastronomia rica i plena de matisos. Trobarem les petjades de totes les èpoques de la Història que ens aportaran la riquesa d’una visió cultural completa d'aquest espai remot i llunyà.
Ens acompanyarà:
També vindrà amb nosaltres:
El preu d'aquest viatge és de 2580 € + 286 € de taxes
Concentració a les 09.45 a l’aeroport de Manises. Vol València – Trebisonda amb escala a Istanbul. Arribada a la nit a la ciutat a la vora del Mar Negre. Nit a Trebisonda. Sopar tots els diez.
Comencem el viatge visitant el monestir grec ortodox de la Verge Maria de Sumela que es troba a 46 km de Trebisonda i és patrimoni mundial de la Humanitat. Va ser fundat en l'època bizantina. Els monjos l'abandonaren l'any 1923 després de la creació de la república turca. El monestir està suspès a una altura vertiginosa sobre una paret rocosa, coronant els frondosos boscos que oculten un tumultuós torrent d'aigua. El lloc és impressionant, inquietant, envoltant quasi sempre d'una subtil boira. Les construccions més antigues són del segle IX però la major part que podem vore es va refer el segle XIX. Després visitarem la ciutat de Trebisonda. L'any 1201 després de la caiguda de la Constantinoble en mans dels croats es fundà per la família imperial Comneno un imperi a la vora de la Mar Negra. Aquest imperi resistirà malgrat totes les vicissituds més enllà de la fi de l'imperi romà d'orient, i serà finalment conquerit pels otomans l'any 1461. Fins al segle XX la població grega era majoritària. D'aquells temps han quedat els vestigis que anem a visitar. Nit a Trebisonda.
Eixirem vorejant la costa cap a la frontera georgiana per desviar-nos i creuar les muntanyes pòntiques, majestuoses, de paisatges grandiosos. Ens anirem aturant per gaudir d'aquesta ruta visitant els llocs històrics que protegeix la gran cadena muntanyosa. El castell de Zilkale, els ponts medievals plens d'encant, el pobles de muntanya etc. En aquesta època de l'any la serralada Kaçkar - pronunciar Katxkar- resplendeix amb milions de flors per tot arreu. La quantitat d'oxigen que exhalen els boscos que ens envolten ens ompliran els pulmons d'alegria. Nit a hotel al mig de la serralada Pòntica.
Hui farem un recorregut en les muntanyes. Ací qualsevol lloc té una història bimil·lenària. Durant segles els hitites, romans, perses, armenis, georgians, àrabs, turcs, russos… Han volgut controlar aquestes terres. Els paisatges lleven l'alè. Trobarem de camí les "valls georgianes" puntuades d'antigues esglésies, castells, etc. Cireres i albercoquers embelleixen els camps.Tindrem durant el camí la visita del castell de Savsat. Farem nit a hotel rural en plena natura a prop de Savsat.
Eixirem cap a Kars fent un recorregut pel que va ser país seljúcida per excel.lència. El hiverns són rigorosos, llargs. Els paisatges majestuosos. Al matí visitarem Kars. És una ciutat relativament moderna, molt freda a l'hivern. Té un aire de "xicoteta Rússia" ja que durant alguns anys formà part de l’imperi rus que va establir un pla geomètric als seus carrers. Visitarem el més interessant d'aquesta metròpoli de l'estepa dominada pel seu castell. A quaranta-cinc kilòmetres de Kars trobem les ruïnes d'Ani, és patrimoni de la humanitat. Va ser la majestuosa capital de l’antic Regne Armeni i que descobrirem hui. La visita d'aquests vestigis va estar quasi prohibida durant molts anys en estar pegades a l'antiga frontera soviètica. Amb un llarg passeig anirem visitant-les i impregnant-nos de la seua atmosfera entre melancòlica i entusiasta. Trobarem l'església del Redemptor, la de Sant Gregori d'Honentz, el convent de les Verges, la Catedral, el castell, etc. A la vesprada tornarem a Kars. Temps lliure.
El nostre viatge continuarà cap a l'est. Vorejant les fronteres d'Armènia i L’Iran anirem a Dogubayazit. Aquesta ciutat està dominada per una cadena de muntanyes pelades amb vistes al bíblic Mont Ararat de 5137 m d'altura. La principal atracció és el palau d'Ishak Pasha. Magnífic conjunt compost d'una fortalesa, un palau i una mesquita coronant una esplèndida terrassa. Tot el complex destil·la un fort sabor oriental. Ací ja trobem una gastronomia iraniana. Farem una visita a un poble als peus del mont Ararat i visitarem el parc nacional de l’arca de Noé. Nit a Dogubayazit.
Posarem rumb a Van i al seu llac, el major de Turquia. El llac és de formació volcànica i es manté amb una alta concentració de minerals i una alta densitat alcalina. La roba rentada al llac ix impecable. Però per això mateix banyar-se en el llac pot cremar la nostra pell. La ciutat de Van, moderna i en plena expansió vol oblidar els drames del passat. S'enorgulleix d'haver sigut capital urartiana i de les inscripcions cuneïformes que figuren en l'anomenada roca de Van. L'antiga capital va ser destruïda pels russos abans que ocuparen la regió. En arribar a Van començarem les visites tant de la ciutat com dels voltant, destaquem el castell de Van i el seu museu. També agafarem el vaixell per descobrir una joia de l'arquitectura:l'església armènia de la santa Creu en Akdamar. L'any 921 el rei de Vaspurakan, va edificar un palau, una església i un monestir en aquesta illa. Nit a Van.
La carretera en direcció a Iran, al sud-est de Van permet explorar els llocs urartians de Çavustepe i l'espectacular fortalesa kurda d'Hosap. Aquest últim ha sobreviscut gràcies al fet que estava subjecte a l'imperi otomà. També té les restes d'una mesquita i cases del poble. De Çavustepe direm que és el palau urartià millor conservat de tots els que existeixen. Descobrirem en ell la gran perícia en l'obra hidràulica d'aquell poble antic amb les cisternes, els canals, etc. Temps lliure a Van a la vesprada.
De Van a Tatvan descobrirem superbs paisatges des de la coberta del vaixell de línia- depenent de les hores d’eixida l’agafarem o anirem en bus- que en tres hores recorrerà el magnífic llac des de Van a Tatvan. Més tard en arribar anirem cap a Ahlat. Aquest és un dels assentaments turcs més antics i amb exemples d'arquitectura civil seljúcida i otomana om vorem tombes, ponts, mesquites. Però si en alguna cosa crida l'atenció Ahlat és la magnífica col·lecció de làpides en el cementeri turc-islàmic més gran al món. Han sigut nomenades patrimoni de la humanitat com "làpides sepulcrals d'Ahlat de l'antic assentament urartià i otomà" continuem el nostre viatge fins al Mont Nemrud- que no confondre amb de Comagene-, aquest és un volcà extint que a la primavera es converteix en un oceà de flors. Nit a Tatvan.
Dedicarem el dia a deixar el llac de Van i viatjar cap a Erzurum. Els paisatges són d'una estranya i bella solitud. Muntanyes, llacs , prats aniran descobrint-nos una terra remota i oblidada. Farem parades pel camí i també per dinar. En arribar a Erzurum la visitarem. Erzurum és la principal aglomeració urbana de la planura d'Anatòlia oriental. Ciutat de trànsit, d’aire militar, amb un clima dur i paisatges desolats, que combinen amb la forta religiositat de la vila, molt conservadora. Tindrem l'últim dia per descobrir els seus edificis religiosos: la mesquita principal, les tombes seljúcides, les madrasses, la ciutadella i els mercats molt animats.Nit a Erzurum.
Trasllat a primera hora del matí a l’aeroport d’Erzurum. Vol València – Erzurum amb escala a Istanbul. Arribada a València a les 18.00h aprox.
***IMPORTANT: CAL RECORDAR QUE EN AQUEST PAÍS SÓN OBLIGATÒRIES LES PROPINES***