Us presentem una nova proposta de FPR per descobrir el millor de les ciutats patrimoni de la Humanitat. Al cor de Castella Àvila i Arevalo sobreïxen per la magnitud del seu patrimoni cultural i arquitectònic. Una visita aprofundida de l'essència d'aquestes dues viles ens portaran amb un llarg cap de setmana a gaudir de les meravelles que els segles han atresorat en elles. Només les muralles d'Àvila - obra majoritàriament romànica- ja val el viatge. Però a més la corona d'esglésies romàniques que envolten la ciutat, la catedral com una fortalesa de la Fe i els palaus renaixentistes a l'interior del recinte emmurallat ompliran de bellesa el dia. Arévalo és la capital comarcal de La Moraña i va ser declarada conjunt històric-artístic sent un dels nuclis fonamentals de l'arquitectura romànica-mudèjar. Un passeig per la ciutat ens obrirà les portes per a gaudir dels seus principals monuments. Santa Maria la Real de Nieva completarà les visites. Monestir de principis del segle XV que destaca per un claustre que és tota una crònica de la vida a l'edat mitjana. El paisatge de pinars, i erms ens seguirà com a nítid decorat.

El Riu Minyo és en els últims 75 km la frontera viva entre Espanya i Portugal. Com diuen allí “A raia Mollada”. Volem com a novetat per aquest estiu “especial”  presentar-vos un viatge al voltant del riu que ha marcat la vida des de temps immemorials d’aquesta part de la península Ibèrica. Tot un descobriment encisador. Com a compendi del riu descobrirem ciutats dinàmiques com Vigo, que mira el parc nacional de les illes atlàntiques, més conegudes com a illes Cies. Pobles amb un encant fora de l'habitual i que presenten bellíssimes estampes de la vida en la seua esplendor com és el mercat de Ponte da Lima. Places amb un sabor únic a Caminha o Viana do Castelo. Catedrals que lleven l’alé com la de Tui o xicotetes i afortunades sobrevivents d’èpoques molt llunyanes com Santa Comba de Bande o Bravaes. I no només castros, castells i  pobles, també bodegues que atresoren un or verd que es diu Alvarinho, muntanyes i paisatges d’una bellesa salvatge. Un viatge pensat en tots els sentits per gaudir del millor de les dues parts d’un mateix riu que uneix Galícia i el nord de Portugal. Benvinguts a l'Atlàntic.

La vall del Roine és des de l'antiguitat pas indispensable entre aquell nord boirós, incert, desconegut i la Mediterrània, el Mare Nostrum de la civilització grecollatina. Vos presentem un viatge seguint aquest fastuós riu fins a la capital que des del segle I aC va ser cap i casal de la Gàl·lia: Lugdunum , es a dir Lió. Aquest viatge seguirà la vida que el Roine ha anat repartint al seu voltant. Visitarem els sumptuosos paisatges amb les vinyes que han donat tanta fama al país així com els pobles , viles i monuments que esperen ser descoberts. La segona ciutat més gran de França és famosa per la seua inabastable gastronomia però també pels barris antics plens d'encant. La Unesco l'anomenà patrimoni mundial de la Humanitat i és amb Praga la xarxa urbana més vasta al món en tindre aquest honor. Ens endinsarem pels carrer, places i racons. Els museus de la ciutat són magnífics: el de la civilització gal.lo-romana, el de Belles Arts on trobarem les portes egípcies de Medamud o una Koré al costat de Zurbarán, Veronés o Gauguin. L'arquitectura contemporània té també el seu lloc en aquesta vibrant ciutat. Un viatge per gaudir del secret millor guardat d'Europa.

Quan l'imperi romà va arribar al Rin fixà en aquest grandiós riu la seua frontera: el limes. Va ser a l'època de l'emperador Tiberi que entre Colònia i Ratisbona es construïren centenars de fortificacions, fossars, murs i palissades. Trencada i sobrepassada la frontera, la ruïna de Roma portà la desaparició per sempre de l'antiguitat clàssica. A l’edat mitjana el Rin es convertí en una via excepcional d'intercanvis comercials, intel·lectuals, i artístics. Vos presentem un viatge al cor "romàntic" d'Alemanya seguint el curs del riu de les llegendes, dels nibelungs. Hem preparat una ruta que té com a fil conductor la visita de les grans catedrals medievals i del romànic renà , que ens portarà a les abadies medievals , antics centres difusors de la cultura, així com a  les ciutats comercials que en l'actualitat són aparador de la més avantguardista arquitectura contemporània.

La comarca de La  Garrotxa està situada al nord de Catalunya i en ella podem observar dos tipus de paisatges, els dos completament diferents. Al sud trobem més de 40 volcans i diverses colades de lava, formant un paisatge suau i amb pocs desnivells, és el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Al nord el paisatge canvia radicalment, tornant-se més abrupte i escarpat amb una gran abundància de cingles i congostos. Amb la companyia de Victor Benlloch ens endinsarem en el descobriment d'aquesta bellíssima comarca fent cada dia una excursió per gaudir dels millors racons d'aquestes verdes terres, amb les rouredes, alzinars i fagedes així com dels seus pobles. Completa el viatge l'abundant i variada gastronomia.

Va ser el geòleg francès Dieudonné Dolomieu qui va descobrir les propietats d'aquest tipus de roca, en el seu honor se la denominà Dolomita. Fa 250 milions d'anys aquestes muntanyes estaven sota el mar acumulant petxines, corals i algues. Fa "només" 70 milions d'anys emergiren.  A causa de la concentració de fòssils i minerals,al capvespre, quan el sol comença a il·luminar-les, transforma la seua aparença acolorint-les amb tonalitats  que van del roig sang al roig pàl·lid, del taronja al pomelo. Vos presentem aquest estiu el Viatge al Trentino-Alto Adige/Sud Tirol com a novetat absoluta. Hem compilat el millor de les visites culturals amb les vistes més fabuloses de les muntanyes que el gran Le Corbusier va definir com "l'arquitectura natural més perfecta del món". Gaudirem d'eixa dualitat italo-germànica que és el Sud-Tirol: Bozen, Bruneck, Brixen entre d'altres així com una visita a Trento, la ciutat del concili. Afegirem  passejos a llocs emblemàtics de les Mítiques Muntanyes.

L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.

Etrúria va ser una antiga regió històrica situada en el centre d'Itàlia, entre les actuals Toscana, Lazio i Úmbria. El topònim deriva dels etruscos o tirrens, els pobladors que s’assentaren creant una poderosa confederació. Les ciutats-estat independents, van ser les més importants d'Itàlia central i septentrional fins a la seua caiguda davant de Roma en el segle III aC. Necròpolis antigues, pobles medievals, viles renaixentistes, natura incontaminada. Paisatge intens el de la Túscia, aquesta regió conserva un patrimoni únic i irrepetible. Memòria d'una gran civilització perduda que descobrirem completament.

Quan pensem en Palència ens ve al cap de seguida la bellesa del seu art romànic o les viles romanes que la província castellana té com a referent. Poques vegades associem aquesta Tierra de Campos en el renaixement o el Mudèjar. Vos presentem una visió un pèl diferent d'aquestes terres de Castella, una mirada nova i sorprenent. A vora de la capital es troba tot un seguit de fabuloses peces Renaixentistes, Mudèjars. Ciutats com Cisneros- bressol del omnipresent Cardenal- Paredes de Nava, Becerril de Campos, Fuentes de Nava, etc amb un  patrimoni arquitectònic excepcional. Ens aproparem al tan menyspreat, en temps passats,  art mudèjar. Qualificat de servil, pobre, simplement decoratiu. Res més lluny de la realitat. Visitarem tots aquests llocs per demostrar i gaudir de les millors i sorprenents obres d'aquest estil tan únic de la península Ibèrica. A més no podem deixar d'aprofitar que el riu Carrión passa per Palència per descobrir o redescobrir la magnífica catedral i les principals atraccions de la ciutat, així com una obra cimera de l'art visigot: San Juan de Baños. Per arrodonir el viatge visitarem la villa romana de La Olmeda.

Granada és un jardí d’aigua. L’aigua, eternament rebalsada en les jardins del Generalife, esvara dolçament pels canals que la condueixen cap als patis de la fortalesa roja. Durant el seu trajecte, esdevé música que, segons els àrabs, ens la regala Al·là. En arribar a l’Alhambra, reflecteix la llum, llançant-la sobre la més bella estructura de palaus àrabs coneguts arreu del món. Las Alpujarras guaiten Àfrica a través de la mar Mediterrània, a l’ombra dels pics Veleta i Mulhacén (els més alts de la península Ibèrica). De clima agradablement temperat als hiverns, la característica arquitectura popular dels pobles blancs –molts dels quals tenen nom gallec– està apegada als vessants de les muntanyes i envoltada de boscs de pins i castanyers.

La Serra de Guadarrama separa dos àmbits de l'antic regne de Castella: la vella i la nova Castella. Madrid capital del país des del segle XVI ha vist al seu voltant com la monarquia des dels Trastàmares als Borbons, passant pels Habsburg ha anat vestint-la de les més preuades joies. D'entre elles destaca l'Escorial. Va ser el rei Felip II qui proposà en aquest lloc la construcció del monumental, i per a alguns, místic i esotèric Monestir. Obra cimera de l'arquitectura manierista a la península Ibèrica, reflex del caràcter del monarca que volgué unir Palau, panteó reial, basílica i biblioteca en un edifici de proporcions majestuoses. Ell sol encunya l'estil - per altra part tan imitat a la resta del país- conegut com a herrerià. Fundat per Enric II Trastàmara visitarem el Monestir de Santa Maria del Paular. Actualment priorat benedictí i que ha recuperat part de la sèrie de quadres que Vicente Carducho pintà per al claustre.També descobrirem dos peces poc conegudes pel públic en general, el borbònic Palau del Pardo així com el Castell de Manzanares el Real.La nostra visita als Sitios Reales es complementarà amb el descobriment d'una exposició única al Caixaforum que ens portarà des de la prehistòria passant per Egipte, l'Hel·lenisme, Roma o el món contemporani.

Valderredible significa etimològicament "la vall de les riberes de l'Iber". La roca arenisca que es dóna a la zona propicià el fenomen rupestre a la comarca. Tot al llarg de les riberes de l'Ebre i a imitació dels anacoretes que s'instal·laren a vora del Nil o dels deserts de Síria es reproduí  una visió del cristianisme tan de moda en aquells temps. Des dels  llunyans segles VIII- X arriben els primers monjos a la vall. És per això que aquest territori gaudeix del major conjunt d'esglésies rupestres de tota la península, així com d'un patrimoni romànic i paisatgístic de primera magnitud. Visitarem la comarca gaudint de cadascun d'aquestes meravelles ocultes de l’art Medieval.

Del principi de la seua existència, l'església s'ha enfrontat a l'emergència de nombroses tesis herètiques, sobretot a l'Àsia menor. Algunes de les heretgies aparegueren als segles III, IV i V com l'adopcionisme, l'arrianisme, el nestorianisme o el monofisisme, totes degudament condemnades pels sínodes i concilis. El Catarisme és una de tantes. A la preciosa regió que els francesos anomenen "Midi" i que es correspon- entre d'altres- a l'Albigès, el Lauraguès, el Minerves, el Rasés, etc., comarques totes elles entre les remotes muntanyes de les Corberes, aspres, lluminoses, antiga frontera amb Catalunya i les valls de l'Aude i l'Arieja es troba la regió on el catarisme triomfà. Revisitem a les postrimeries de la tardor els principals indrets que  li donen contingut a la  història -amb tràgic final- d'aquella visió nova sobre el Cristianisme.

El mercat nadalenc més famós d'Europa i un dels més grans del món se celebra a la ciutat de Nuremberg. Des de 1212 és ciutat imperial i va ser la seu del tresor del Sacre imperi Romanogermànic. Als segles XV i XVI es converteix en centre del Renaixement alemany veient l'arribada al món d'Albert Dürer i abraçant la reforma luterana. Nuremberg també va ser la ciutat del primer banc públic fundat al món i com es deia d'ella "epicentre de la creació i innovació a la terra". La dissolució d'aquell imperi medieval la va unir al nou Regne de Baviera, del que forma part. Els nazis utilitzaren aquesta capital  pels seus congressos, ja que com a vila imperial la feren servir amb propòsits propagandístics. Ara gaudeix d'una nova vida cultural intensa, plena d'ocasions per a assaborir totes les propostes que ens ofereix. Descobrirem els llocs més importants de la ciutat, passejant-la: l'Opera, l'hospital de l'Esperit Sant, la casa de Durer, el museu germànic nacional, l'Ajuntament, la catedral i un llarg etcètera. La visita vespertina del seu celebèrrim mercat nadalenc ens obrirà les portes per assaborir a la vora del foc les salsitxes típiques i una cervesa que  arrodoniran el dia. Hem unit al viatge  dos de les ciutats més interessants a prop de Nuremberg: Bamberg i Würzburg. El Nadal comença ací.