Carcassona i País Càtar. L’Edat Mitjana al Llenguadoc.


Del 03/12/2021 al 08/12/2021
6 dies
per persona 650
  • Del 03/12/2021
    al 08/12/2021
  • 6 dies
  • Bus
  • Clàssic
  • Història
  • Arquitectura

  • Vicent Climent

Descripció

Carcassona i País Càtar. L’Edat Mitjana al Llenguadoc.

Del principi de la seua existència, l'església s'ha enfrontat a l'emergència de nombroses tesis herètiques, sobretot a l'Àsia menor. Algunes de les heretgies aparegueren als segles III, IV i V com l'adopcionisme, l'arrianisme, el nestorianisme o el monofisisme, totes degudament condemnades pels sínodes i concilis. El Catarisme és una de tantes. A la preciosa regió que els francesos anomenen "Midi" i que es correspon- entre d'altres- a l'Albigès, el Lauraguès, el Minerves, el Rasés, etc., comarques totes elles entre les remotes muntanyes de les Corberes, aspres, lluminoses, antiga frontera amb Catalunya i les valls de l'Aude i l'Arieja es troba la regió on el catarisme triomfà. Revisitem a les postrimeries de la tardor els principals indrets que  li donen contingut a la  història -amb tràgic final- d'aquella visió nova sobre el Cristianisme.

Inclou

  • Assegurança de viatge
  • Hotel i desdejuni
  • Guia FPR
  • Itinerari en Bus
  • 2 Mitjes Pensions

Inscripcions

    Inscripcions obertes des del 07/06/2021

Opcions

  • Habitació individual + 150 €
  • Assegurança cancel·lació + 25 €

Guia

Ens acompanyarà:

Vicent Climent
Història de l'Art.

Preu

El preu d'aquest viatge és de 650 €


Programació

3 desembre. Abadia de Font-Freda -Fontfroide-

Eixida a les 7.00h des de Nuevo Centro (València). Trasllat a Carcassona. L'any 1093 Amèric I vescomte de Narbona, autoritzà l'instal·lació dels monjos benedictins en una vall de les Corberes, muntanyes que eren el límit de l'Occitània. A l'època càtara l'abadia de la Font-Freda va ser veritable fortalesa de la Fe Catòlica. L'església abacial va ser edificada a finals del segle XII, el claustre gòtic als finals del segle XIV. De propietat privada, farem una visita a les seues dependències. Hotel a Carcassona. 5 nits. Sopar.

 

4 desembre. Carcassona. La Cité-la Vila.

La ciutat de Carcassona sempre ha tingut una posició estratègica. Ja existia abans de l'arribada dels romans i al turó de la ciutat existia un "opidum". A l'edat mitjana va ser domini dels Trencavel, família que dominà tota la comarca fins a Besiers. Feudatària del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona va ser ocupada per croat Simó de Montfort qui la portà a la sobirania francesa. Fabulosa estampa fortificada és una de les ciutats patrimoni de la humanitat més belles de França. Les seues muralles i el castell -restaurades i reinterpretades per prefecte de monuments de França Monsieur Viollet-Le-Duc, ens deixaran bocabadats. Farem una visita als llocs més interessants de la ciutat, passejant-la tranquil·lament. També anirem a la ciutat nova- la bastida- que porta el tràfec diari. Sopar.

 

5 desembre. Refugis Càtars. Les Corberes.

Refugis d'heretges, lloc segur per a poder viure la seua fe, els castells de les Corberes foren un dels últims llocs on els "croats" anaren assetjant i "eliminant" de soca-rel la creença Càtar. Posteriorment, foren els vigilants dels francesos - els cinc fills de Carcassona- cap a la corona d'Aragó i els exèrcits hispànics. Visitarem el de Perapertusa, del segle XI, d'una aparença d'inexpugnabilitat. El Castell de Queribus, que corona un pic rocós de 728 m l'altura és un dels castells càtars amb millors vistes. Recorrerem la remota i sorprenent comarca de la Fenolleda on passarem per davant d'altres castells i poblets tots ells associats a l'epopeia càtara: Puilaurens, Arques, etc. dinarem algun dels encisadors pobles de la comarca. La Cassoleta és el plat estrella.

 

6 desembre. Albi. Sant Papòl - Saint-Papoul-.

L'heretgia càtara que posseïa un bisbe a la vila d'Albi va ser coneguda en el seu moment com Albigesa, per la ciutat a la vora del riu Tarn. La Catedral de Santa Cecília és una monumental i increïble obra d'art. Aquesta domina la ciutat i és senyora dels cels apassionats del Midi. Farem una visita profunda de la catedral i de la ciutat amb el Palau de la Berbie, el pont vell i els carrers típics occitans. Després tornarem a Carcassona i ens detindrem a l'Abadia de Saint-Papoul. Aquesta es va unir a la regla de Sant Benet i la seua església abacial va ser construïda al segle XII i el claustre al segle XIV.

 

7 desembre. Tolosa de Llenguadoc.

No podíem estar a prop de la Roja Tolosa de Llenguadoc-Toulouse- i no fer una visita. La capital llenguadociana té com a senyera la catedral de Sant Serní, el romànic portar al cim. Un passeig per la ciutat de la Garona ens anirà desplegant tot l'encant de les seues places, dels carrers de traça medieval, les esglésies d'un catolicisme militant. Li dedicarem el dia a aquesta meravellosa ciutat.

 

8 desembre. Abadia de la Grassa.

L'abadia benedictina de La Grassa es troba a la vall d'Orbieu. La seua fundació és anterior a l'any 800. La llegenda conta que va ser Carlemany qui de camí a la península Ibèrica per combatre contra els musulmans qui la va fundar. El poble de La Grassa està unit a l'abadia per un pont, i encara trobem fortificacions medievals. Després de la visita ens acomiadarem del País Càtar i de les Corberes agafant el camí cap a València.



Visitarem